Tornem d'unes quantes setmanes de vacances, contents, però amb molta feina per fer. La mare de la nostra descendència m'interpela i em demana ajuda per a no sé què. Pregunto: "ara mateix?". I ella, per posar-me una mica a prova, diu uns quants versos de Martí i Pol que, no cal dir-ho, no reconec.
Els versos són el començament d'un dels seus poemes arxiconeguts:
"Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar."
Acaba el poema amb un dels versos més coneguts del poeta de Roda de Ter:
"que tot està per fer i tot és possible."
Doncs vinga, som-hi. Posem-nos en marxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per tot i així, tot i que t'ho diguin poèticament, tot i que facin servir un gran poeta català.... tot i així... fa mandra, oi?
No era ben bé mandra. Era estrés (el petit i la petita, les bosses, el material de càmping,...). I, sobretot, la emva compi, que tenia ganes provar-me ;-) Vaig a veure què expliques tu.
Publica un comentari a l'entrada