27.4.10

Sant Jordi, MMM, i la vida

Dimecres al matí porto jo la progènie a escola.

Quan estic sortint de l'escola, una mare em proposa de col·laborar en la representació de la llegenda de Sant Jordi que un grup de mares i pares estan preparant pels xiquets d'Educació Infantil i els galifardeus del primer cicle de Primària.

Dijous a la nit m'estreno, amb un CD-ràdio-cassette, com a tècnic de so i, divendres al migdia, després de tornar a assajar, ara ja amb taula de so, representem l'obra davant d'un públic entusiasta i triomfem.

Durant el cap de setmana, a la platja amb la descendència, em revé algun moment de satisfacció.

Ahir dillluns agafo el llibre de Maria-Mercè Marçal que em vaig fent. S'ha de pair a poc a poc, però de vegades trigo massa a tornar-hi i em perdo una miqueta.

Llegeixo el capítol "Papers privats de Sara T. (3)". Touché. A banda de la qualitat o espessitut del text i de fins on Sara T és un alter ego de MMM, o no, (ja hi entrarem més endavant), les reflexions sobre els vençuts (o les vençudes), sobre l'alternativa, el càstig i el preu, o la capacitat d'adaptar-se, em tornen a posar en òrbita.

D'una banda, em recorden alló de que la llegenda de Sant Jordi és la que és, però quina visió del món col·laborem a donar a la propera generació!

Avui, per exemple, el grandolàs de casa m'ensenyava que havia escrit una mena de conte, amb lletra de pal, sobre si ell fos..., per exemple, cavaller. Doncs salvaria princeses. I la petita de casa, aquesta tarda tenia clar que les nenes ballen, i m'ho demostrava, i els nens, no.

Més enllà de tot això, relativament puntual o petit, després del dinar d'avui, donava voltes a la nostra capacitat d'elecció.

La passió és la resposta?


2 comentaris:

Arare ha dit...

Quin "sustu" quan he vist això de MMM (ja veig, ja veig que és la Maria Mercè Marçal) :)

Albert ha dit...

Però n'estic segur que tu també em podries fer quatre reflexions ben interessants sobre tot el que comento...

Petonàs, quasiveïna dels cap de setmana.