4.10.10

Tornant a Montaigne

En un breu interludi de crits i jocs infantils, m'agafo el segon volum dels assaigs de Montaigne i començo la lectura del capítol VIII, sobre l'afecte dels pares als fills (molt oportú, diria jo).

Deixant a banda la dedicatòria del capítol, i per entrar en matèria, trobo el següent fragment de disertació.

"Al costat d'això, aquesta altra consideració aristotèlica: aquell que beneficia algú l'estima més del que és estimat; i aquell a qui se li deu estima més que el qui deu; i tot artesà estima més la seua obra que aquesta l'estimaria si l'obra tinguera sentiments. Perquè estimem, som; i ser consisteix en moviment i acció. Per això cadascú és en certa manera en la seua obra...."

Un parell de llumetes vermelles s'encenen al meu caparró: ara ja sé perquè vaig ben marejat per la vida i estic ben arreglat si sóc, en certa mesura, la meua obra.

5 comentaris:

Grigri ha dit...

I tant que estàs ben arreglat!! però d'això es tracta no??

Tenir el plaer de fer-los descobrir una bonica cançó, un llac dels Pirineus, un ocell, un llibre, un instrument, els estels, els colors del cel al capvespre,...

És inevitable projectar-nos en els nostres fills. I, sempre en el bon sentit, és un exercici necessari per créixer plegats i enfortir els llaços que ens uneixen a ells.

Jo ho he viscut així (dels meus pares) i procuro transmetre-ho així.. i crec que és una meravella..

Albert ha dit...

Grigri, m'agrada quan escrius segura de tu mateixa. Només un apunt: quan vaig esriure el post, pensava en pares i fills, naturlament, però no només. I a viure les nostres meravelles!!!

nimue ha dit...

mmm... jo de fills no entenc massa. No em puc ni imaginar quina deu ser la sensació. Tinc personetes a prop a qui sovint tinc la sensació d'estimar-me'ls com si foren fills. Però en el fons sé que no és així...
Però les teues criatures tenen coses (vaja, les que tu ens expliques)... que jo diria que com a obra no estan malament, no? ;)

Vinz ha dit...

esteu un poc pesaets en montaigne tots eh! :P

Albert ha dit...

No sé què dir-te, nime, tampoc puc comprar gaire jo....

Vinz, doncs no ho sé. Jo el vaig descobrir no fa tant, i després dellegir-me el primer volum d'un vol, ara només vaig fent passadetes pel segon. Però, de tant en tant, hi trobo coses...