16.1.11

Una història avorrida

No. La meva intenció no és explicar-vos una hitòria avorrida, sinó fer una breu ressenya de la darrera novel·la que he llegit. Una novel·la, ja us ho avanço, curta, que m'hauria agradat que s'allargués una bona estona més.

Es tracta d'un Txèkhov (diuen a la contraportada que és el que dóna pas a la seva obra de maduresa), però que ningú s'espanti. Cap dificultat.

Es tracta "simplement" dels pensaments d'un home, metge, que s'està fent gran i intueix el final molt a prop.

El professor Nikolai Stepanòvitx va repassant amb cruesa les seves amistats, la ciència, les dones, la família; pe`ro sobretot, es va repassant a ell mateix i al seu caràcter.

Sense cap mena de pressa, el text flueix meravellosament. Qui sabés escriure com Txékhov!


2 comentaris:

Montse ha dit...

només una pregunta: jo, a l'hivern, no tinc temps de llegir, no em puc concentrar, en canvi a l'estiu llegeixo molt i molt i em concentro molt més.
Com t'ho fas? canvies el llegir per alguna altra cosa? (jo ara només llegeixo al llit i al lavabo - amb perdó-)

tot bé? molaria veure una foto del piratilla i la princeseta, ehhhhhhhh? a veure si me n'envies una!!!!

petó.

Albert ha dit...

Una part del llegir és a canvi de no dormi i no hi ha gaire més secrets. Bé, aprofitar algun dia de festa o vacances quan no hi ha tele ni connexió a internet.

Les fotos ja les tens (una no, una dotzena!).

Petonàs.