Lectures d'estiu

Aquest estiu, d'una forma una mica sorprenent per a mi mateix, les estones robades al meu quefer diari i dedicades a la lectura han estat, sobretot, dedicades a la poesia. Sense plantejar-m'ho gaire, he fet un breu recorregut per la poesia catalana (?) del segle XX. 

Vaig començar fort, barallant-me amb els "Quatre quartets" d'Elliot, en l'edició bilingüe de Proa (traducció d'Àlex Susanna). Ja es veu que la primera lectura no era gaire catalana, i sort de la traducció, perquè el meu anglès no és suficient per a una empresa d'aquesta magnitud, tot i que confesso que m'ha agradat força anar llegint els versos en anglès. Se suposa que és una de les obres poètiques més destacades del segle XX i no ho dubto, tot i que un servidor, excuseu les meves limitacions, no va entendre de la missa la meitat. 

Vaig continuar amb Salvat-Papasseït, que sempre em ve de gust, també per donar-me un descans. Vaig trobar-hi tot allò conegut i encara alguna nova perla. No m'interessen
especialment les seves formes, més o menys avantguardistes, però sí moltes d'altres coses.

Després vaig fer un salt mortal a Gil de Biedma i "Las personas del verbo". Ho vaig fer, en part, perquè el seu pròleg als "Quatre quartets" em va ajudar força a digerir el llibre, però també una mica per aquella mena de responsabilitat, de deute pendent, de disposar del llibre des de fa molt de temps, i no haver-m'hi posat. Els poemes de Biedma però, no són el meu punt fort, tot i que amb alguns coneixements sobre la seva vida personal, s'entenen i s'aprecien molt millor.

També vaig fer un repàs de "Les dones i els dies", de Ferrater i aquí, he de dir, no hi vaig trobar gaire res de nou. Suposo que no he estat prou de filis jo, però reconec que ha estat una relectura poc engrescadora.

Per anar tancant el segle, em vaig dedicar a repassar diversos poemaris de Maria-Mercè Marçal. I aquí sí, com sempre, cada relectura m'aporta novetats: fragments que recupero, imatges que se m'havien escapat, sentiments a dojo.

Un últim apunt. Queda clar que d'aquestes cinc lectures, les meves preferides han estat les de JSP i MMM. Hi ha uns quants anys de diferència entre l'un i l'altra, sexes i gèneres antitètics, llenguatges diferents, etc., però sabeu que en un vers, JSP prén la lluna (rectifico) per muller? Jo ho vaig veure claríssim, n'hi ha més d'una de coincidència!  

Ei, a banda de les lectures de poesia, he continuat llegint el "Llibre del desassossec", de Pessoa, i els "Assaigs" de Montaigne, passo pel segon volúm, però la veritat és que només per vagarejar-hi. N'estic una mica cansat, tant de l'un, com de l'altre.  

I no explicaré gaire res de la resta de l'estiu perquè es pot resumir molt ràpidament: progènie, progènie i més progènie.