6.3.12

Curiositats de l'aigua

Anuncio ja per endavant que, un servidor, fa servir la medicina tradicional per segons què (sóc de TONOPAN, jo) i l'homeopatia per a unes altres, diguem més a llarg termini.

No fa gaire dies escoltava, un cop més, alló de que les boletes homeopàtiques, ben analitzades, no porten res de res. I deu ser cert, evidentment.

Com també sembla que és cert que l'aigua, una cosa tan poc rebuscada, té unes propietats que ientìficament no se saben explicar.

L'exemple més clar és que l'aigua, quan es congela, s'expandeix, al contrari que la resta de líquids. Però es veu que n'hi ha d'altres. La cristal·lografia de l'aigua varia, segons diuen els científics, en funció, per exemple, de la música que sona en aquell moment.

No tinc ni idea de què hi ha de cert i què no, en tot plegat. Segons he trobat a internet (creu-t'ho), l'aigua (les propietats de...) és un dels quinze o vint dilemes científics pendents de resoldre hores d'ara.

Un servidor, de jove, va estudiar assignatues tan interessants, com les ampliaicons pertinents de química òrganica, bilogia molecular, química inorgànica, etc.

Com pot ser que ningú, en el caud e la ciènica que se suposa que és la Universitat, me'n digués res?

I, sobretot, com pot ser que hagi tornat a estar a 40ºC aquesta setmana?
  

2 comentaris:

Yáiza ha dit...

40ºC? Mare meva. Paracetamol 1g via endovenosa, siusplau.

Jo sóc més de medicina tradicional, deformació estudiantil-futurament-professional. Però per certes coses m'agraden els remeis de la iaia. Ja se sap, per la gola, farigola.

Els misteris de l'aigua? Ni idea. Però allò que deien al cole que és inodora, incolora i que no té gust (com es diu això amb in-?), és mentida! Ho descobreixes quan beus aigua de l'aixeta a dos punts diferents de Barcelona.

Albert ha dit...

Endovenós,no, però un bon Xumadol i a dormir, sí. Ara que estic millor, potser em dedicaré a investigar sobre aquests misteris de l'aigua...