23.9.05

Mala sort. El nostre petit haurà d'esperar una temporadeta més per tenir un germà o una germana amb qui barallar-se. Les coses no han anat bé. Són quarts de dues de la matinada. Ens hem passat tot el dia a l'hospital i ara acabo d'arribar a casa per cuidar del petit i dels seus malsons. Ella, la meva compi, s'ha quedat a passar-hi la nit perquè no l'han pogut operar fins passades les deu del vespre i s'ha de recuperar. L'operació és molt senzilla, però s'havia de fer. Diuen que la naturalesa és sàvia i que si l'embrió no va endavant és per "estalviar" problemes futurs. Diuen també que millor ara (nou setmanes) que més endavant, o en el moment del part o quan tingui dos anys. Diuen que pots tornar a provar i que encara tens més opcions de quedar-te embarasada després de la "neteja" i, també diuen, que tot això és molt pitjor si no tens cap nen o nena i era el primer embaràs. Estic d'acord amb tot el que diuen, però ara estic trist i ho vull pair (estem tristos i ho volem pair).

15 comentaris:

tenblog ha dit...

jo Albert...no sé que decir. Lo siento. Quizá mi ayuda no sirva de nada....pero...yo que sé, si necesitas cualquier cosa...aquí estoy (aunque sea a 600 Km).
Besos

Hanna B ha dit...

quina llastima albert! t'entenc molt be amb el que dius, per molt consol que et vulguin donar, si estàs trist ho has de viure d'aquesta manera. aviat tornarà a sortir el sol, ja ho veuràs. mentrestant, cuideu-vos molt!
petons!

nimue ha dit...

ho sent moltíssim, Albert, que dur... ains... espere que a poc a poc vagen millorant els vostres ànims i que ben aviat pugueu tornar a intentar quedar-vos embarassats.
Una abraçada grossa!

katrin ha dit...

Que tot sigui raonable no ho fà més fàcil. Petons.

pere ha dit...

Ho sento molt, Albert. Ànims als dos. No defalliu.

Xurri ha dit...

Vindra el tems del vostre nou fill. Simplement no era ara.

Moltes abraçades "teletubbi".

Annna ha dit...

Ho sento molt Albert. Ténen raó amb el que diuen, també tu i la teva companya teniu raons per necessitar pair el que ha passat.
Cuida-la i cuida't.
Una abraçada!

Grigri ha dit...

Albert, em sap greu..
Sempre saben greu aquestes coses.. Si et serveix de consol (90% de probabilitats de que no ¿?): aquest mes d'agost ha nascut un Joan d'una noia que abans de quedar-se embarassada va passar pel mateix que vosaltres.

Grigri ha dit...

Per cert, vaig veure el teu correu. Sí que estàvem al càmping. Però aquell dia va pujar la meva germana i vem sortir d'excursió, quan vem arribar just acabava l'actuació, estava sonant "antes muerta que sinsilla" i us anàveu passant una mena de globus grossos.. ;-)

tres ha dit...

Todo lo que se pueda decir sirve de poco...
Besos y un abrazo, a los tres.

Albert ha dit...

Gràcies a tothom pels vostres comentaris de suport, que sí que serveixen i reconforten. El que no em serveix és la gent, i aquests dies n'estic trobant molta, que em diu "no passa res". Doncs sí que passa. Ja sé que no s'acaba el món i que ja ho superarem, però ara, que ens deixin sentir una mica la peneta, no? Ostres, tan difícil és fer el que heu fet vosaltres? N'hi ha prou amb dir que sap greu, per què em volen convéncer que no passa res? Ara me n'adono que potser algú ha pensat que em llençaria per la finestra. Si n'hi ha de despistats pel món...

tres ha dit...

Mereceis, mejor dicho, teneis todo el derecho a vuestro propio espacio, un mundo, para llevar esto como os salga de dentro. Claro que pasa, y mucho, y nadie puede ponerse en vuestra piel.

Siento el arranque, pero es que estas cosas del "no pasa nada" me ponen los pelos de punta.

Aqui me tienes, escuchar o emborracharse, y manzanas

Albert ha dit...

Tres, casi que te quiero.

egotista ha dit...

Ooooh... :-(

Hans ha dit...

Con tu permiso: sí que pasa, naturalmente, y desde luego que debes dejar tiempo y espacio al dolor.

Y luego, ánimo y adelante.

Y por supuesto que es cierto que tras el legrado las cosas incluso se facilitan: podría incluso aportar datos al respecto. Muchos amigos han sufrido lo que vosotros ahora, y aunque la estadística ahora te importará un pimiento, lo cierto es que muy poco después los embarazos se han prodigado entre ellos.

Así que ánimo, y no olvides que si tú estás triste, tu chica lo está más.

Saca fuerzas de flaqueza, Kamerad, y un buen paseo al sol en cuanto podáis. Junto con "el vostre petit", para, viéndole, tener un buen chute de felicidad/alegría.