Fa uns dies que aquesta idea em balla pel cap. I com que ara sembla que els collages estan permesos... (és una mica una broma). La cosa és que la meva tieta, n'he parlat sovint darrerament, quan es va morir ens havia deixat força indicacions sobre què volia que féssim amb les seves poques pertenences, amb els seu cos, on havíem de portar les cendres, etc, però no ens va deixar cap indicació sobre el recordatori. Com que va morir en cap de setmana (no ho féssiu mai), no hi havia gaire opcions i, els de casa, el vam haver de muntar pràcticament de forma manual. Vam trobar un poema de Martí i Pol, concretament del seu llibre d'Absències (Parlem de tu, i també concretament el va trobar la meva compi) que després hem sabut que s'utilitza de tant en tant amb aquesta mateixa finalitat. Teníem el llibre a casa i, un cop triat el text, vam deixar el llibre a la meva germana perquè en fés el muntatge. Ara fa uns dies me'l va tornar i vaig tornar-lo a fullejar i vaig veure que, quan el vaig llegir ja fa uns anyets, no gaires, vaig anar subratllant tot de versos que em deien alguna cosa. El que segueix a continuació és un recull d'aquests versos de Martí i Pol, sense massa ordre ni concert.
Des d'aquesta aspra sol·litud et penso
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles
potser sense pensar-te ni sentir-te
ple de tu fins i tot quan no et recordo
Em costa imaginar-te absent per sempre
Tu ja no hi ets i floriran les roses
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
Infinitament clara
ella no tornarà per més que esperis
És, doncs, sols per amor que ens creixen roses
La certesa de tu no m'abandona
Distant com ets i ja irrecuperable
Faig recompte i no em manca cap imatge
El llibre d'Absències crec que parla d'una absència, per mort, molt concreta (no sóc especialista en Martí i Pol, quedi clar). Jo no me l'agafo tan a la tremenda, o sí, i utilitzo aquest poemari en un sentit més ampli d'absència. Espero que us agradi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
si que m'agrada, molt. és bonic i tant trist!! aii.. suposo que cadascú pot interpretar l'absència a la seva mida...
jo em quedo amb:
ple de tu fins i tot quan no et recordo
Faig recompte i no em manca cap imatge
gràcies pels versos!
A disposar. Que quedi clar que no són meus... (ho dic per alguns "malentesos" que circulen pel nostre pais últimament)
M'encanta.
M'encanta.
La poesia és una de les facetes que tinc pendents... brrr... però sempre que llegeixo alguna cosa de Martí Pol penso que és formidable. Que m'agrada com sonen els seus versos, i la manera com diu les coses.. el missatge sempre és clar, directe.. no sé com dir-ho.. m'agrada!
Xurri, jo també estic encantat que t'hagi agradat.
Gri-gri, ja ho has dit molt bé.
Publica un comentari a l'entrada