10.12.05

El turista (accidental)per Bèlgica

Després del títol del darrer post no em quedava gaire més remei que titular aquest així, perquè es tracta de comentar, així per sobre depressa i corrents, com sempre, com ens ha anat per Bèlgica aquests dies.

Hem arribat aquesta tarda, i entre endreçar, posar màquines a rentar, anar a comprar, banyar el petit i sopar, no he pogut fer gaire res més. Resumint molt:

Les tres coses més maques de Bèlgica
Amb el petit, per l'apartament, perseguint-nos i jugant a amagar-nos dins de l'armari. Per morir-se de riure.
Amb el xicotet, jugant a fer ganyotes i altres coses amb la llengua. Per plorar de riure.
Amb el pendonet, fent xepi-xepi amb l'agua de la banyera. Per riure ben molls.

Les visites a Brussel·les, Bruges, Anvers i Gant, tampoc han estat malament.

Les tres coses no tan bones de Bèlgica.
La plorera desconsolada del petit tornant amb cotxe des de Bruges. És que la cadireta no era ben bé de la seva mida...
La febrada de la primera nit (38.5). Amb el fred que feia potser el vam abrigar massa i el vam posar a bullir...
Les dues vomitades d'ahir divendres. I és que va passar un dia molt tou, fins que a la tarda va conèixer les seves nòvies belgues, dues bessonetes encantadores. Ja es decidirà.

Hi ha hagut alguns altres petits contratemps, però res greu.

Hem fet un munt de fotos. Potser demà, si trobo l'estona, en pengi alguna i, així, de pas, aprenc com es fa.
Ho deixo aquí. Vaig a mirar-me els vostres blogs.

6 comentaris:

Xurri ha dit...

Hola Albert, sembla que ho has passat prou be a Bélgica. Amb el nen.

PERÓ: On es la célebre cervessa belga? Res de xocolata? Algun menjar colesteròlic? Alguna xerrada llarga tot conduïnt? Alguna música de ruta posant banda sonora? I cap moment dos-rombus memorable? (excepte si el pendonet amb el que t'esquitxaves a la banyera no era el teu fill sino la teva compi..) Es que -com no se deixar de posar-me on no em demanen- tinc una mica de flash-back de tres posts enrera...

Albert ha dit...

No vull decebre massa ningú. El post és un resum molt resumit. Totes les ciutats on vam estar han tingut el seu moment brillant, amb el nen i amb la compi, of course. Potser al següent post en parli més. Vam riure els tres, i molt. Suposo que podríem dir que tantes hores de proximitat (amb molts moments i d'altres una mica més difícils)han fet recuperar un bon tó que teníem una mica oblidat. De totes maneres, el moment dos-rombus, aquest cop va ser de pena...

Hanna B ha dit...

aiii albertt!! estic començant a pensar que te'n rius de nosaltres ;) al blog hi penges la versió per a tots els publics i aquí a dins ens dones els detallets, amb comptagotes, es clar.
ara un nou repte: no ens parles de gastronomia? vas menjar musclos? i les pites gregues tant bones que fan per la grand place?
tot esperant resposta, la llaminera.

Grigri ha dit...

OOOOOOOOOh Bèlgicaaaaa!!!
Jo només vaig poder fer-hi una visita llampec d'un dia moooolt llarg (estàvem a Paris i vem fer una sortida d'un dia.. matador!). Vaig visitar Brusel·les i Bruges, i la cosa no va donar per més..
Em va agradar molt.
I sobretot la xocolata de la botiga GODIVA de la Grand Place!!!! un plaer inoblidable..

Fa dies que et vull preguntar pel petitó.. el meu està canviant a marxes forçades, és com si s'estigués fent gran de cop!! menja sol (i pobre de mi si intento ajudar-lo), ho has de negociar tot,... va treient el seu caràcter!! a part d'haver encetat la bonica fase del NO.. tot és NO...
a tu t'ha passat el mateix?

una abraçada

nimue ha dit...

em sembla que heu viatjat amb el nen...mmmm.... :PPP

jeje, m'alegre molt de veure que us heu passat molt bé per allà. De tant en tant va bé una desconnexió d'aquestes, eh!

Albert ha dit...

Respostes petites, que som a la zona d ecomentaris. Llamiera, no prenc el pél a ningú. Passa que segons quins temes, jo mateix no sé gaire com tractar-los (amb humor?) i no sé mai com introduir-los, però "si me lo ponen a güevo...". Del tema menjars tens tota la raó. Crec que vam tastar el que s'havia de tastar: musclos amb patates fregides, bombons, gofres i alguna altra cosa. De cerveses (en nuestro estado, no gaires; només un parell de llaunes i stella artois qualsevols). A BCN, durant una temporada, teníem controlat un bar al Raval on anavem sovint amb un amic a prendre un parell de Duvels (i després havíem d'anar en taxi perquè anàvem de tort), fins que un dia un autobés va embestir el taxi amb el que anàvem i vam quedar que aníriem en cotxe particular que era més segur. De les pites gregues, ni idea, però veig que ho coneixes bé. Gri-gri. Les nostres garnotetes fan el procés força en paral·lel. Ja han entrat ala fase del NO. Jo pensava que era més endavant (per allà l'adolescència o...). Hi ha dies que me'l miro i penso "com es pot haver fet tan gran?". Però continuem la mar de divertits i enamorats, no? L'altre dia, un companyd e feina que ha tingut un nen no fa gaire mesos va deixar anar una frase del tipus "això sí que és amor", referint-se a haver dormit al llit amb el seu petit. Jo, del meu, n'estic enamoradíssim. Es nota, oi? I Nimué, em sembla que tu també tens la teva part de raó. Jo no ho estava veient massa, però o busquem alguna fase més de desconnexió i proximitat com aquesta o això s'enfonsa (ara m'ha sor¡tit un pél massa melodramàtic...). Petonets per tutti quanti.