14.12.05

El pa nostre de cada dia...

És a dir: últimes "novetats". Doncs que ahir vaig anar a la presentació, una mica teatralitzada, del darrer llibre de Monika Zgustova, "La dona silenciosa". Va estar bé. L'actor que en va llegir alguns fragments en sap molt de llegir, d'interpretar i té una veu.... Les reflexions sobre el llibre de l'altre "actuant" no em van agradar tant, més que per les pròpies reflexions, que no sé si són encertades o no perquè encara no he llegit el llibre, perquè aquesta segona persona no és actriu, sinò més aviat directora teatral i el tó de veu i la seva forma d'expressar-se em van fer posar nervioset. El piano que acompanyava de tant en tant, correcte. I la Monika, comentant el llibre, també prou bé. No sé si coneixeu res de la seva obra. Zgustova és txeca de naixença però ha viscut als USA, Londres i París fins que ha vingut a parar a Barcelona (crec que a Sitges, actualment). Potser la coneixereu perquè ha traudit al castellà i al català molts textos d'autors txecs. Que jo tingui controlats, Havel, Hrabal i Hasek (ara me n'adono que tots comencen per la lletra H). Jo hi vaig arribar a través de la seva traducció d'"Una solitud massa sorollosa" de Hrabal que em va agradar força i del qual en guardo una mena d'aforisme al cap que diu, més o menys, així: "Els homes som com les olives, és quan més ens prémen que donem els millor suc de nosaltres". A partir d'aquí la vaig trobar a la biografia de B. Hrabal, "Els fruits amargs del jardí de les delícies" que em va acompanyar en una viatge amb bus que vaig fer fins a Bolonya ja fa uns quants anys. Tinc el llibre guixat i subratllat de dalt a baix. Més tard, Monika s'ha decidit a publicar els seus propis escrits. Fins ara, els dos que jo he llegit, no puc dir que siguin obres claus de la literatura universal, però m'han agradat prou; fins al punt que la Zgustova s'ha convertit en una de les poques dones de qui vaig seguint i comprant les seves noves obres. Sempre amb un punt d'esperança que em diu "el proper llibre serà on esclatarà el seu talent". Potser ja ha arribat l'hora, encara no ho sé. Saltant al dia d'avui he de dir que he acabat una primera fase (gairebé 18 mesos) d'una feina concreta a la que he hagut de dedicar moltes hores els últims dies. Ja ho deia Xurri que dilluns va ser un "cacho dilluns". Dimarts Déu n'hi dó i avui dimecres ha estat l'òstia. Demà dijous i divendres seran més tranquilets (o això espero) i a partir de dilluns de la propera setmana tindré 15 dies per tancar la feina engegada en dues vessants: revisar i consensuar amb un munt de persones un document de propostes i redactar el Pla marc d'aquest document de propostes (pedasso curro), però espero ben organitzar-me i fer-m'ho venir bé (una mica d'ànsia la tinc, no us penseu). Un altre front obert són els regals de Nadal. Ahir ens en advertia en Pere i poques hores després m'arribava el cataclisme en forma de mails amb propostes organitzatives del merder. Suposo que aquest cap de setmana ens hi posarem amb la meva compi, que tot sigui dit de pas, avui ha marxat cap a Lleó a un congrés. Només hi serà fins divendres, però amb el petit ja hem quedat per fer unes birres i destrossar la casa entre aquesta nit i la propera (que tremolin els vidres!). Aquest proper cap de setmana he de prendre decissions sobre els estudis (bàsicament a què em presentaré a finals de gener) i començar-me a posar a estudiar una mica en serio; però també hem d'anar a la xocolatada que celebra una amiga meva que n'ha fet 40 i dissabte a la nit tinc a la meva família a sopar a casa per celebrar el meu aniversari. Diumenge diria que també tenim algun compromís (em sembla que era per anar al zoo). Però tot això no és més que el pa nostre de cada dia. A part, i al final del post, però considerant-ho allò més important, vull enviar una abraçada de primera magnitud i una bona colla de petons a una persona que s'ho mereix molt i que aquests dies no ens pot llegir. Recupera't i fins aviat.

6 comentaris:

Hanna B ha dit...

ja explicaràs què et sembla aquest nou llibre. jo tinc a la llista de nadal "Els fruits amargs del jardí de les delícies" que ja vas recomanar al teu meme.
vagin bé totes aquestes activitats/obligacions. especialment la farra amb el petitó ;)

Tenblog ha dit...

pues un beso para la persona en cuestión. Y que la montes bien gorda con tu nene.
Besos

Albert ha dit...

HannaB, "els fruits..." és una biografia molt especial. Més val que no et facis moltes il·lusions. Si no t'agrada, no serà res extrany. Però si t'agrada aquest personatge... La farra d'ahir a la nit amb el petit va ser de les bones; avui encara ens hi hem de posar...
Ten, per a tu també. Aquests darrers dies he estat una mica desconnectat, però he llegit els teus últims tres posts. No hi he deixat cap comentari pèrquè, la veritat, no sé massa què dir-te, a part de donar-te ànims.

Tenblog ha dit...

gracias albert, lo sé. besos

Xurri ha dit...

Per molts anys, Albert.
Un cacho petonàs.

Albert ha dit...

Gràcies Xurri.