Mentre espero que la majoria de vosaltres us aneu reincorporant als vostres blogs, la vida no s'atura. I per no fer-ho excessivament llarg he decidit recuperar només tres fragments de la meva realitat dels darrers dies.
1. A voltes amb la dualitat. S'acosta Nadal. Som a la feina i ja se sap que un servidor té sentiments duals. M'arriba una imatge de Nadal on els tres reis mags (o n'hauria de dir "màgics"?) no poden passar cap al seu destí perquè hi ha un mur molt alt. Minuts més tard puja al despatx la noia que porta el bar del lloc on treballo i em convida a fer una copa de cava (o dues). Baixo i ens la prenem amb els conserges de l'equipament. Ens desitgem bon Nadal i bon any nou i totes aquestes coses, de veritat. Tot seguit entra una senyora sudamericana que pregunta si és aquí on reparteixen regals pels nens. A primera hora de la tarda, mentre som a un centre comercial canviant alguns dels regals d'aniversari dels darrers dies, ho explicoa la meva compi. No em puc contenir. He de callar perquè els ulls se m'omplen de llàgrimes i se'm talla la veu. I en pregunto: com podem viure així?
2. Dissabte a la tarda pujo cap al Berguedà per la C-58. Passo ben a la vora de Montserrat. Al Cd porto "música per sentir" (diria que era l'últim de David Gray). Tot i que encara l'he de polir, se m'escapa, visceral i sintètic com sempre, un haikú: "El sol es pon. / Difuminada llum. / Com tu t'amagues." M'aturo a l'àrea de servei i em va de poc que no m'enamoro de la noia que em cobra el gasoil. Continuo endavant cap a cals sogres.
3. El petit trapella fa de les seves. La meva mare ens descobreix, tota satisfeta, com el petit fa escalada. Quan ha volgut menjar, s'ha enfilat ell solet a la cadira Stroke on el col·loquem normalment per dinar i sopar. Això sí, s'hi juga el físic. I cada dia n'és una de nova i diferent. Cada cop s'expressa millor i ens deixa més clar quines són les seves necessitats i/o preferències. Cada cop sembla una mica més autònom, més personeta. De vegades me'l miro i penso que no pot ser.
I ho deixo aquí, de moment. Vaig a tornar-me a posar a estudiar, ara una cosa sobre mercats, consum i altres meravelles. Tinc pendent revisar la llista de bons propòsits pel 2006. Quan ho hagi fet, l'afegiré a la llista de Tres. Mentrestant, i com que no marxem gaire enlloc, els bons desitjos pel 2006, els deixo per d'aquí a uns dies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
compartisc els teus sentiments duals pel que fa al nadal tot i que la major part del temps no són massa duals sino que s'unifiquen en un únic desig de que passen aviat.
molts ànims i una abraçada!
Abrazos y petonets para los días que acontecen. Me alegro de saber que sigues siendo un buen lugar para quedarse y leer, hermoso post.
Saludos.
tres històries precioses. no sabria quina triar: la primera m'ha emocionat, la segona m'ha recordat un mail que he rebut (m'agrada molt) i la tercera m'ha posat un somriure a la cara (perquè la imatge d'un nen petit sempre et roba el somriure)
una abraçada
a mi me ha encantado imaginarme a tu nen trepando a la silla con esfuerzo y la lengüita fuera..jiji
benvolgut camarada dual: molt emotius els tres fragments, amb somriure inclòs el tercer :)
potser el nadal ens aclapara però sens dubte ens fa obrir els ulls a certes coses també.
petons
ai, per si no s'enten (que no), aclarir que em refereixo a obrir els ulls a la sensibilitat i potser al patiment d'altri i aquestes coses d'aquestes dates..
espero que ara s'entengui (una mica) més..!
Ai, aquests dies són de viatges interiors i exteriors i de reconeixements.
Nimué, que passin aviat aquest Nadal i totes les festes, però els sentiments duals romanen...
Tres, a mi m'agrada casa teva, i ara encara més.
mar, m'agrada que t'hagin agradat, especialment la segona història ;-)
Ten, i quan puja va dient "uix"...
Hanna, camarada, em sembla que t'entenc, ara, i en altres moments
Pere, potser aquests dies ho són més, però potser també fa una mica massa de temps que em dura..
uala! vinc de llegir la teua llista de pròpositsde ca Tres i estic alunisant! :-O
quina capacitat de fer una llista! fora bromes! jo ho he intentat i m'he atabalat de tal manera que no sé ni per on començar!
Tenint en compte que no és el meu blog, potser em vaig excedir. De totes maneres, Tres ens hi havia convidat i un servidor ha resumit una mica la seva llista (i, sobretot, els ordres i agrupacions, colors de priorització i excessives personalitzacions). M'agraden molt les llsites, però no estic gaire segur que siguin un bon senyal. Més aviat al contrari, o sigui que no hi pateixis massa si a tu no et surten. ;-)
Per cert, quan abans deia que el blog de Tres cada cop m'agrada més, no em referia precisament a que hi hagi penjat la meva llista de (des)propòsits.... Qui hi hagi passat darrerament o hi passi ara, ja sabrà perquè.
Que tengas una muy buena entrada de año Albert! Continúa tan humano... :)
Publica un comentari a l'entrada