Deixeu tota esperança els que heu entrat...!

A l'Administració! (hi afegiria jo). Són paraules manllevades, direcatment del darrer llibre de Monika Zgustova, "La dona silenciosa", que alhora venen directament de no sé quin llibre de la Bíblia (evidentment un no gaire optimista). La Bíblia es refereix, d'una manera o altra, a l'infern; Zgustova als diefrents règims totalitaris en els que el seu personatge ha de viure (primer sota el nazisme i després sota el comunisme); jo hi veig una referència clara i diafana als qui treballem a l'Admnistració, o potser als qui us hi heu d'acostar per qualsevol motiu.... I no continuo per no caure en els tòpics i dir allò de que tots són iguals, les persones no importem, només busquen la foto, etc, etc, etc.

Avui però, i com ja vaig avançar fa uns dies, el petit i jo teníem festa. Com que ahir ja va dormir molt millor, aquest matí, després d'unes quantes gestions per recuperar la meva bosa (amb la documentació, targetes, agenda i el llibre de la Zgustova, enbtre d'altres coses); cap a mig matí hem anat tirant cap a Sant Pol de Mar. LA idea era passar-hi tot el dia per anara buscar la mare de la criatura a la tarda a BCN i tornar-la cap a casa. No hem tingut un excès de sort. Feia un dia rúfol, amb molt de vent, i no ens hi hem pogut estar pas gaire estona a l'aire lliure. Hem anat, això sí, fins a la punta i hem saludat el meu pare (vull dir que des d'allà vam escampar, aviat farà una dotzena d'anys, una part de les seves cendres). També ens hem estata jugar alñ parc infantil de torn (aviat seré una autoritat en la matèria i en podré fer una guia). Quan tornàvem amb cotxe, el petit ha dormit, i jo m'he hagut d'esforçar per no fer el mateix. Resultat he agafat un bon maldecap. A la tarda, després d'haver dormit una estona ben juntets a casa, hem anata jugar al parc. Ja us he explicat que hem canviatd e parc. L'actual és bilingüe amb predomini del català, el número de pares és inferior al de mares, però no sóc l'únic individu de gènere masculí, el número de cangurs és menor o molt menor que el dels progenitors directes i, el que és millor de tot, hi ha més joguines i un tren fantàstic. No hi ha color!

Després hem passat abuscar la nostra compi (mama i parella) per casa la meva mare. La compi estava avui ben derrotada. Hagués etsat bé baixar-la a buscar a BCN en cotxe, però el petit i jo ja hem fet molts quilòmetres avui i ens claia relaxar-nos una mica i no baixar a BCN i afegir una bona dosi d'estrès al dia. La part important és que avui al migdia donaven a la meva mare els resultats dels controls d'aquest trimestre. Es veu que encara estan prou bé. No ha fet net, això ja ho sabíem. Alguna cosa es mou per allà dins, però de moment en quantitats molt limitades i no s'hi ha de/pot fer res. Ella e stroba prou bé i esta projectant un viatge a Cuba amb les meves dues germanes per abans de l'estiu. La meva mare no suporta gaire la calor, però si en té ganes..

Últim i curt tema del dia (me'n deixo dos, coma mínim, voluntàriament; potser més endavant). Ja tinc les notes dels tres exàmnes que vaig fer fa unes setmanes. 3 de 3. Tots aprovats. El primer pensaba que m'havia anat prou bé. No tenia dubtes que l'hauria aprovat. Un 6. Justet. El tercer, no sabia gaire el què, perquè no em va anar malament, peròp després d'haver fet l'exàmen, vaig llegir que les dues preguntes s'havien de superar per separat. M'han posat un 6. La veritat és que la meva resposta a la segona pregunta, va sedr fluixeta. L'exàmen del mig, el segon, és el que em va semblar que m'havia anat pitjor. La primera pregunta, tot i no ser la meva especialitat (crítica de les teories econòmiques bàsiques, allò de l'oferta i la demanda), sabia que era bastant preguntable i m'ho havia mirat. La segona pregunta encara no acabo de saber a quins textos d'estudi concrets correspon (si existeixen o no, mercaderies lliures d'ideologia). Total que em pensava que me l'hauríen suspès. Doncs un 7. Estan bojos aquests romans. Ara, a pel segon semestre. I ja em queda menys.

Bona nit, que es fa tard.