23.9.06

Síndrome del niu

Alguna bona persona em podria indicar algun remei (no m'importa si és natural o si són píndoles ben artificials, mentre no afectin el benestar de la gestant i de la gestada) per rebaixar la intensitat de la síndrome d'endreça que pateix la meva compi i futura i immediata mare de la nostra Cèlia?

Jo no sóc especialment endreçat, però és que...

No és SOS, però gairebé.

Vaig cap al llit, que estic esgotat.

9 comentaris:

mar ha dit...

no sé,
però si tu ho endreces abans , ja no li quedarà res per endreçar i suposo que haurà de buscar una altra dèria
aaiiisss....
un petonàs
:)

Hanna B ha dit...

ostres, quines coses tant mamíferes que fem! ho trobo molt bonic, jo de tu només contemplaria i intentaria comprendre... i paciència, la natura mana.
petons!

Arare_ ha dit...

No hi ha remei. A més, va de conya per no trobar mai més res d'allò que s'ha endreçat tan bé!

Fes inventari de les coses que tens, per poder saber què has de buscar quan ella ho hagi endreçat (jo també ho vaig endreçar tot, cada vegada que havia de parir. Tres vegades, el pobre noi ho va perdre tot.) hehehe...

;)

DIY ha dit...

Ermmm....i si el que pren alguna cosa ets tu que tens tota la indústria farmaceútica a la teva disposició i tot resulta "inofensiu" per la teva persona?? :-P
Aquest síndrome del niu no es pot ni treure ni evitar...així que....paciència!! Petonàs

aiguamarina ha dit...

:) doncs a mi se m'acuden dos remeis, que al menys crec que amb mi funcionarien...

tenirte molt aprop, molt mimós, molts petons i caríes i parlar llarg i extens d'algun tema que li agradi... atrapada als teus braços dubto que s'aixequi a netejar res i si de pas s'adorm, millor :)

el segon, sortir, si no té a mà l'arma, no la pot utilitzar... ara surten les plantes de nou ( jejeje es que les meves son mortes Þ ) i tot fà una olor especial, apuntat un recorregut guapo, de montanya, música guapa i a passejar amb el cotxe, i si després ve de gust, caminar una mica i contemplar la natura, o qualsevol altre cosa que se t'acudeixi anar a veure amb ella.

Un petonàs, a la punta del nas!!

pere ha dit...

A mi no em miris, que fujo esperitat...

Albert ha dit...

Els nivells de desendreçamenta són diferents i, de totes maneres, faig el que puc (sobretot, baixar caixes plenes de papares i altres andromines els contenidors respectiius).

Si tot fos contemplar....

Unes quantess coses ja no les trobaré mai més, tens raó. Són al contenidor....

Tinc les opcions farmaceútiques força restringides. Més aviat hi posaré paciència.

La proximitat (i no tenir nen 24 hores) més aviat ha accelerat l'endreçamenta. I passejar per la muntanya.... on és l'hospital més pròxim?

pere, lleig això de deixar-me aquí sol endreçant i carregant papers i trastos amunt i avall... ;-)

Grigri ha dit...

No hi ha remei.
Perquè no és només endreçar, dins d'una casa hi ha un munt de coses per fer!
Es poden rentar les cortines, o les fundes del sofà, o descobrir un sobtat interès per la jardineria..

Evidentment, parlo per experiència..

Albert ha dit...

Evidentment, l'encertes, grigri. I no diré més.