15.10.06

Contra la insignificança

Un post de pere de fa uns dies em va portar al cap, una altra vegada, un debat que hauria de tenir superat (quan s'arriba a unes edats, crec que és fàcil tenir la sensació d'haver d'haver (!) superat unes etapes...).

pere acabava citant els (i les) imparables. No hi tinc res a veure, que consti, tot i que en conec un. Mig en broma, mig en serio, vaig deixar escrit un comentari on copiava l'inici de la proclama d'aquest col·lectiu, "Contra la insignificança".

Tot i que poèticament parlant no em diu gaire res, la proclama em va de perles per "contestar" un comentari que klaralluna feia fa uns dies a un post de mar. Consti també, perquè després hi ha qui em malentén, que la resposta no és "contra" klaralluna ni contra ningú en particular.

Passa només que em rebela la idea que els humans som poc originals, que les històries d'amor són quatre i la resta variacions, que tots plegats som ben poca cosa, etc. L'argument no és només de klaralluna (i consti que el respecto i fins i tot el puc arribar a compartir en el marc del que ella explicava). A mi em dol.

Ara em podria perdre per múltiples viaranys pseudointel·lectuals (que sí els mestres de la sospita, que si la fenomenologia, etc.). M'ho estavio (us ho estalvio) perquè ja vaig amb el sac ben ple de vanitat i més aviat m'és sobrera.

Per tant, faig meu el crit inical del manifest: contra la insignificància! Per més que m'assembli a la resta dels humans, i tampoc em desagrada la idea (un altre dia explicaré perquè), estic convençut que el que em passa a mi i al meu voltant, no és insignificant!

Ho deixo aquí. Crec que klaralluna també signaria la meva declaració.

2 comentaris:

Arare_ ha dit...

Jo també reivindico la meva, d'insignificància, tot i que un profe que vaig tenir a la universitat, ens deia sempre (carregat de raó, encara que a nosaltres ens fotés)

"Si dono una patada al terra, surten quaranta persones especials com tu".

Ecs, quina merda!
Té tota la raó, malgrat tot, jo sóc especial.

I tu també. No? doncs això!

petonets

Albert ha dit...

Ja és això, Arare, ja és això.