3.12.06

Els fruits saborosos del jardí de les delícies

Aquesta setmana no he tingut massa temps per penjar els posts que se m'han acudit, però en tinc una petita col·lecció que presento a continuació.


1. Reunió de pares i mares

Una ponent.
La directora de l'escola.
Cinc educadores.
Tretze mares.
Tres pares.

Paritat, ja!


2. Reciprocitat.

Conversa d'abans d'anar a dormir amb el meu grandolàs.

- T'estimo.
- Jo també. I al nen Jack i al pare Noël.

Sense comentaris.


3. Visita mèdica.

I el metge va preguntar: "I vostè fa vida normal?". I ell va respondre: "Sí, treballo 40 hores setmanals, tinc un nen de dos anys i mig i una nena d'un mes, participo a dues entitats, una política, l'altra cultural, estudio cinquè de Sociologia, llegeixo,...., ah, i tinc parella, crec". El metge es va mirar la infermera i va dir: "Veus, tothom es creu que és normal!".


4. A la ràdio diuen....

Diumenge 3 de desembre. 9.20 a.m.

Engego la ràdio fluixet.

Primera frase. "Lluita pels teus somnis. T'estan esperant"

Apago la ràdio. D'acord. Som-hi.


El títol d'aquest post torna a ser una mica una broma d'inspiració hegeliana. De fet, és una síntesi: Carner i Zgustovà.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta aquest post! :)

pere ha dit...

D'acord amb la bitxo.

Com que són quatre en un, deixa'm triar només el primer, de moment. No m'agrada la paritat, n'estic decididament en contra. Per sort a la meva feina fa molts anys que no hi ha paritat ni penso reivindicar-la.

Albert ha dit...

M'encanta que us encanti. Sobre la paritat. No estic a favor d'imposar-la, però hi ha determinades àrees d'activitat, i em temo que en són unes quantes, on no estaria malament una mica més d'equilibri a nivell de gènere. Crec, naturalment.

DIY ha dit...

Doncs em sembla que seré poc original..peró també m'ha agradat el post. De vegades, no cal el tenir temps per poder dir moltes coses no? Petó

aiguamarina ha dit...

Doncs sóc una tafanera...

quin son els somnis que t'estan esperant?

Molts petons!!

nimue ha dit...

doncs sí que has escrit un post ben bonic, sí. Els somnis? els somnis? mmmm... una abraçada, bonic!

Albert ha dit...

De somnis suposo que en tinc uns quants, però per no entrar ara massa en detalls, posem que, simplement, continuar endavant.

katrin ha dit...

M'agrada el post. Una més.

arsvirtualis ha dit...

Jo ja tenia en la ment al Hieronimus, catxis... Això de la paritat deu ser la part de l'infern?

Albert ha dit...

katrin, gràcies

ars, infern o paradís? on em diríes que vivim ara mateix?

En relació a la paritat.
Exemple. Aquesta tarda hem estat a la FNAC del Triangle. Heu vist algun dels pictogrames que hi ha indicant que els ascensors, en principi, són d'ús restringit per a, entre d'altres, mares amb cotxtes de criatures? I jo, que sóc pare i no duc faldilles que havia de fer? Pujar amb el cotxet per les escales?

Ja he dit que potser no es tracta d'imposar la paritat, però sí de fer alguna cosa en relació a la "igualtat" de gènere.

Arare_ ha dit...

Ohhhhhhhhhhhh! aquest no l'havia llegit. Doncs continua encantat, perquè a mi també m'ha encantat.
Apa, així, tots amb cara de babaus, podem aprofundir-hi força.

Per exemple, sobre la paritat, quan el pare dels meus fills anava a la reunió de pares de l'escola perquè la mare (jo) havia d'anar a la reunió de pares de l'escola on treballava, per fer de mestra i no de mare (si, no posis aquesta cara, les reunions d'escola es solen fer a principi de curs i més d'un cop s'havien solapat)... doncs bé: ell estava sol. Tu, com a mínim, comptaves amb la presència de dos pares més (no et queixis) hehehee... qui no es consola és perquè no vol, apa!

Saps què em sembla, Albert? que ets un gran pare!

Feliços somnis!

aiguamarina ha dit...

Doncs a mi m'agrada més quan per una d'aquelles raons, que son dificils d'explicar...

a la reunió del cole del gran...

hi erem asseguts a casi tota la classe ( una altre cosa extranya, per el que he anat veient) i en quasi totes les taules, erem asseguts el papa i la mama :)

va ser xul.lo.

Per cert,
referent als somnis, per no entrar en masses detalls, no.
Directament per no donar cap pista, ni una :)

Petons!

Albert ha dit...

Arare, faig el que puc, i darrerament no n'estic gaire orgullòs, precisament. Ja t'ho explicaré. :-(

Aigua, és que els detalls van bastant de la maneta d'una cosa que m'és difícil d'explicar. Potser per mail, més endavant. :-)

Xurri ha dit...

Tens un encàrreg: petit meme al meu bloc.

:o)

Hanna B ha dit...

home, més que paritat demanaria una mica de balanceig, al primer punt!!
quin solet el teu petitó, ell si que està per la paritat :)
la teva vida tot i semblar normal és extraordinaria. cuida't molt tant com puguis..., i lluita pels teus somnis, ni que sigui somniant!
petons