Quan no llegeixo sobre coneixement i veritat, vaig alternant la lectura de "Les hores" de Pla i "Vida y destino" de Vasili Grossman. Navegava pel llibre de Grossman fins que he arribat al capítol 18è, on una mare redacta una carta pòstuma al seu fill, on explica com viuen els últims dies abans de la mort els jueus d'un guetto. Touché.
P.S. A la tertúlia es parla de Déu i, com no pot ser d'una altra manera, de la tertúlia mateixa. Passeu-hi a donar la vostra opinió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
(Hola... perdona que molesti... et vindría de gust fer un memme?)
Besote!
Segons.... (m'entreté, fer memes), però segons quins, no m'he atrevit afer-los (no m'agrada quedar excessivament en evidència...).
Albert, jo també vaig tenir Les Hores de llibre de capçalera durant dos anys. Era un gust poder llegir el capítol que havia escrit Pla sobre l'època de l'any que estava vivint jo. I és que m'ho vaig prendre així; només el llegia quan el moment del qual ell parlava coincidia amb el calendari.
Era com quan llegeixo un llibre que passa allà on em trobo de viatge. Un gust.
Publica un comentari a l'entrada