Aquest estiu he començat a barallar-me amb la trilogia "Tu rostro mañana" de Javier Marías.
Del primer volum, n'he seleccionat dos fragments, però abans, la primera frase i l'última de la introducció (per dir-ho d'alguna manera, pàgines 11 i 20): "No debería uno contar nunca nada,..." i "No, yo no debería contar nunca nada, ni oír tampoco nunca nada". A continuació tres volums d'unes tres-centes cinquanta pàgines cadascun.
Primer fragment (pàgina 303): "Sabe cómo es ella en un aspecto, y que en ese tan crucial no habrá enmienda: mal lo tendrán quines la contraríen, pero no mejor quienes la complazcan ('Hay personas que simplemente resultan ser imposibles, y lo único sabio es paratarse de ellas y mantenerlas lejos, y no existir para ellas').
Segon fragment (pàgna 368): "Ya te he dicho que el mayor problema es que no solemos querer ver, no nos atrevemos.Casi nadie se atreve a mirar de veras, y menos aún a confesarse o contarse lo que ve de veras, porque a menudo no es grato lo que se contempla o vislumbra con esa mirada que no se engaña,.... Es así generalmente, tanto lo que se refiere a los otros como a uno mismo, y la mayoría necesita engañarse y ser un poco optimista para seguir viviendo con algo de confianza y calma, yo no sólo lo comprendo sino que a lo largo de mis numerosos días he echado eso muchísimo de menos, el sosiego y la confianza: es desagradable y áspero, vivir sabiendo y no esperando."
Ja he començar el segon volúm, però com a mínim de moment, m'abstinc de fer-ne cap altre comentari.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
buffffffff... em vaig comprar la trilogia a l'abril.He començat el primer volum gairebé tants cops com vaig deixar de fumar abans de deixar-ho del tot. Espero llegir-los a l'hivern, estaré - potser- més receptiva.
Tot bé?
:)****
Continuem resistint.
Ostres! Jo m'hi he enganxat mig estiu. Amb una mena de vertigen he anat desgranant aquestes pàgines denses. Massa. Estic fent un break entre el primer i el segon, arf arf, respirant per poder digerir-ho.
pffff... massa realitat per ser les 8h del matí...
demà llegiràs als diaris: morta noia en estranyes circumstàncies a Sant Cugat del Vallès, va ser trobada davant d'un ordinador llegint un post. Fonts de l'investigació del cas apunten que la causa de la mort va ser una sobredosi de crua realitat...
apa, bon cap de setmana i fins demà.. :))))
heïs... Poc a poc i bona lletra,
gri-gri, no fotis, que demà a la tarda us venim a veure... D'això de la realitat, parlem-ne. Muà.
Publica un comentari a l'entrada