18.9.08

Mini poupurri

1. Anuncio al grandolàs de casa que durant el mes d'octubre estarem una setmana sense mare. Espero una reacció més aviat desolada, inconformista, revolucionària. Em contesta: "Ja està bé, així podrem beure unes cerveses, i vi,....". Em sembla que no l'estic ben educant.

2. Aquest matí, mentre espero que la seva mare acabi d'instal·lar la petita de casa amb la seva mestra, observo com una altra mare s'aproxima cap a la porta de l'escola renyant al seu fill de dos anys que plora. Diu més o menys així: "I tu, que ets, un nen o una nena? Els nens no ploren...". Francament, pensava que això ja no anava per aquí.

3. Hi ha petits problemes tècnics amb el bloc, però hores d'ara ja hi hauria d'haver penjada la primera selecció del Tot Poesia 2008. Mireu-vos-ho. http://totpoesia2008.blogspot.com

5 comentaris:

Montse ha dit...

el teu nen és intel·ligent! Digues-li que la propera vegada que vingueu, a més d'un peluix, hi haurà cervesa fresca! ;)

quant a que plorar "és de nenes"... si senyor! que els nois "sou mu matxos"!!! no? ah! no? ja no? aps!

quina pena i quina vergonya, no trobes? :(

d'això... se m'ha mort la primuleta, sniffffff

nimue ha dit...

em sembla que el teu grandolàs és molt autònom! i espere que l'altre xiquet es rebel·le i plore molt i molt i molt. I quan se li passe el disgust, que siga molt feliç. Ale.

Albert ha dit...

Li diré, Arare, a veure si s'hi anima (últimament prefereix quedar-se a casa i jugar amb els playmobil abans que pujar al cotxe).

Tu no aps com plora de fort la xiqueta, nimue, si no, no ho diries ;-). I què me'n dius de la meva "invitació"? No t'animes a passar algun dia per la Setmana de Poesia de la meva ciutat?

Hanna B ha dit...

jajaj, quina passada el teu grandolàs!
quina peneta que hi hagi mares que pretenguin ridiculitzar els seus nens quan ploren dient que semblen nenes... coi!! espero que el nen no s'ho aprengui això!
ptonet.

Albert ha dit...

Reconec que la situació em va fer un efecte estrany, com si fos d'un altre temps; però potser hauré d'admetre que les coses (encara) no han canviat tant. Tonet, hanna.