I ja ha arribat el penúltim aniversari de la sèrie d'aniversaris que se m'acumulen entre finals d'abril i mitjans de juny de cada any.
Aquest matí, ara fa tres anys, moria la meva mare.
Dit així pot semblar una mica banal. Potser sí. Jo, en canvi, crec aquest petit escrit/recordatori és perquè la mantinc viva i present a la memòria.
Avui estic cansat, marona, i no em surt gaire res de bo per escriure. Ja sé que m'entendràs. Petó.
22.5.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
hi ha aniversaris durs de recordar. Una abraçada forta.
Gràcies per l'abraçada, nimue.
Publica un comentari a l'entrada