6.5.09

Un altre aniversari

Avui fa cinc anys el grandolàs de casa. Concretament, a l'hora que escric això, ja feia un parell d'horetes que era entre nosaaltres.

En aquest cas, és un aniversari "bo", feliç; no com la resta dels que he anat processant aquests darrers dies.

Li hem regalat una bicicleta, hem fet un pastís per l'escola, una festeta a casa amb mitja dotzena d'amic i d'amigues i un berenar-sopar amb família.

Ara dorm com un liró (ni els petards de la classificació del Barça l'han tret del son).

Això sí, la vida em va canviar força. De fet, em va començar a canviar uns vuit mesos abans.

Evidentment, no ho canviaria, però de vegades, un s'enyora d'algunes coses...

Quina tonteria!


P.S. Ei, pare, que el Barça jugarà una altra final com aquella que tu i jovam veure junts... Ja t'explicaré.

5 comentaris:

nimue ha dit...

Contínuament ho sent dir, que un fill et canvia la vida... Però igualment moltes felicitats per la criatura i pels progenitors que en fan un homenet de profit! :)

Montse/Arare ha dit...

jo li he dit el mateix al meu pare :)

felicita al petit pirata... cinc anys, ja, quina barbaritat! digues-li que es comença a fer vell ;)

i fes-li un petó de part meva!

Albert ha dit...

nimue, un fill canvia la vida, naturalment; dos ja és l'apocalipsi ;-)

montse, piratilla felicitat, petó inclòs.

mar ha dit...

epppsss, un petonàs ben gran per aquest xicotet que m'estimo tant!!!
Per molts anys!!!

Albert ha dit...

Gràcies, per la part que em toca. Ho transmeto. Muà!