16.6.09

Darrer aniversari de la sèrie

D'entre tots els aniversaris que se m'acumulen cada any, entre meitat d'abril i meitat de juny, aquest és, segurament, el més meu.

Avui fa deu anys que vaig anar al metge i no en vaig osrtir amb gaire bones notícies.

Quan tornava a casa, vaig passar pel costat d'un camp de roselles.

D'aleshores ençà, cada any espero que floreixin i, quan hofan, les admiro més.

Tal i com estan les coses a la blogosfera (rectifico; a la blogosfera que m'és coneguda) havia pensat anunciar un tancament provisional (o no) d'aquest blog fins a reprendre els ànims, però finalment, només he decidit anunciar que el ritme de publicació serà ben bé el que em convingui a partir d'ara (vés a saber quin) i que ja en parlarem de tot plegat més endavant.

8 comentaris:

pere ha dit...

va, va, és la calor que et fa estar mandrós :-)

nimue ha dit...

quina por em fan segons quines visites als metges...
glups! com està la blogosfera? tan malament anem?? però escriu de tant en tant, eh! que jo tornaré a ser més prolífica aquest estiu, ja veuràs! ;)

Grigri ha dit...

ostres albert, veig que no sóc la única mandrosa de la blogosfera...
ens anem llegint, ànims!

Tenblog ha dit...

estamos todos bien vagos eh?... en fin, cada uno a nuestro ritmo pero que esto no desaparezca....nuestra pequeña barriada en la blogosfera.
Besos

Albert ha dit...

És probable, pere, és probable. La calor no el meu punt fort...

Et segueixo, nimue, a la blogosfera i a la xarxa social, ja ho saps.

Vinga, grigri. Ànims ia mut (després de caure, tpormar-se a aixecar, ja ho saps ;-)

Mantinguem la barriada, enacar que sigui a poc gas. Petonassos.

arsvirtualis ha dit...

Cert, la lassitud s'apodera dels nostres teclats, que no dels nostres pensaments; en el meu cas estic en fase d'assimilar dues males notícies i de tractar de conviure amb elles de la millor manera possible.

aiguamarina ha dit...

Com ha de ser, crec, al cap i a la fí... es com l'alé... com un petó, un el dona quan pot i vol.

Una tendre abraçada!

Albert ha dit...

Una abraçada, ars.

Gràcies, aigua. Sé que m'entens.