29.9.09

Coses

Ahir al vespre em va tornar a costar adormir-me.

Com que, tot i la TDT, no vaig trobar res d'interès a la tele, vaig repassar fragments d'una de les pel·lícules que més m'agraden.

Us en deixo un parell d'escenes, una més musical, l'altra, un monòleg-diàleg que sempre més recordaré.

A la
intro del film sona aquesta música de Ry Cooder.

El gairebé monòleg de
l'escena de la cabina, que comença amb un ja famòs "I knew these people,..., these two people....".

Com que sóc enamoradís de mena, vaig estar uns quants anys penjat de la Nastassja jo...



P.S. Sorry, el meu anglès patina...

4 comentaris:

Arare ha dit...

Ostres, fa molt temps que la vaig veure i no la recordo, l'hauria de tornar a veure.
No m'estranya que et pengessis de la Kinski o comsedigui, és molt maca, sembla mentida que d'un pare tan lleig com era el Klaus, pogués sortir-ne una filla així, és clar que no sé com és la mare!

nanitttt, guapu!

Hanna B ha dit...

ei, com ens cuidem, eh??
fantastica la peli, buff crec que m'agraden totes les imatges (la musica de l'inici la van posar a algun programa caspos, ara no sabria quin però em fa una mica de mal rotllet).
i com no la nastassja, de qui jo mateixa n'estic encara ben penjada.

Albert ha dit...

nanitt, arare, peciosa.

què vols dir amb això de com ens cuidem, hannaB? Però si no he explicat res de les cerveses que em vaig prendre...

nimue ha dit...

oooh! aquesta pel·li me la va regalar un amic fa molt de temps però encara no he trobat el moment de veure-la... ehemm...