21.9.09

L'estiu que no vaig llegir...

Aquest ha estat un estiu especial a la meva vida. Direm, per qui encara no ho sàpiga, que he gaudit de les vacances més llargues, un mes i mig, des que vaig començar a trebllar ara fa uns quants anys.

I també són les vacances en que menys he llegit de la meva vida. No he arribat a la pàgina 100 de l'únic llibre que he fullejat aquest estiu.

Les excuses us les podeu ben imaginar (progènie, progènie i més progènie).

Ara bé, les gairebé 100 pàgines que he llegit, han estat profitoses.

Molt optimista jo, me'n vaig endur el "Llibre del desassossec" de Fernando Pessoa. Pensava que s'adeia prou bé al meu estat d'ànims quan començava les vacances. i Déu n'hi dó, si ho vaig encertar.

Havent llegit menys d'una cinquena part del llibre no m'atreveixo a parlar-ne gaire. Si de cas, us en deixo una molt breu introducció i un petit fragment.

Un heterònim de Pessoa, el comptable Bernardo Soares, va reflexionant, poetitzant, somniant, analitzant i, en definitiva, representant tot un món a través d'una mena d'anotacions relativament semblants a un diari.

Obra inacabada de Pessoa, sembla que hi va dedicar un part important de la seva vida.

El fragment que triat diu així: "Afronto serenament, sense res més que allò que en l'ànima representi un somriure, que se'm tanqui sempre la vida en aquesta Rua dos Douradores, en aquesta oficina, en aquesta atnosfera d'aquesta gent. tenir allò que em doni de menjar i beure, i on viure, i la mica d'espai lliure en el temps per somniar, escriure -dormir-, què méspuc demanar als Déus o esperar del Destí?"

No sóc especialment Pessoà, jo. Ni m'hi entenc, ni conec gaire gens la literatura portuguesa, ni Portugal mateix,... Vaig arribar a pessoa a partir d'una exposició al CCCB i, això sí, amb el tmeps, cada cop m'hi vaig sentint més a gust.

Per cert, quan vaig tornar de vacances, vaig afegir una divisa a la capçalera d'aquesta blog. És una citade l'amic Bernardo Soares, o Pessoa, com vulgueu.


3 comentaris:

pere ha dit...

Sobre el fragment: què més es pot demanar?
Sobre la divisa: la derrota és un estat d'ànim momentani, recurrent, si vols.
Sobre les lectures: crec que aquest estiu -i sense cap condicionant- no he acabat cap llibre.
(hauré d'anar llegint pessoa)

Albert ha dit...

Sobre el fragment: absolutament d'acord.
Sobre la divisa: no n'estic tan segur. Crec que es tracta de saber-ho i de dur-ho com un somruire als llavis (no vull dir fer cara d'imbècil, eps!).

Sobre les lectures: benvingut al club, doncs. El llibre del desassossec, a banda que avui acabo descobrir que entra dins d'una selecció dels textos més "importants" de la literatura occidental, m'agrada també perquè podria ser un blog (o un bloc, com vam quedar?).

Va millor el dolor?

pere ha dit...

decididament, hauré de llegir pessoa :-)
(el dolor fluctua a minore. Gràcies)