Candidesa

Acabo de llegir "El carrer de les Camèlies" de la Rodoreda.

Potser m'erro i no he entès res, però el personatge principal, Cecília C., m' ha semblat en una bona partde l'obra, especilament quan les coses no li van precisament bé, una mena de materialització de la més pura candidesa.

Tot i tenir diverses persones al meu voltant, unes molt a prop, d'altres més per la blogosfera, que m'han recomanat la lectura de la Rodoreda des de fa molts anys, no ha estat fins aquest darrer parell d'anys que m'hi he anat aproximant.

En primer lloc vaig llegir Mirall trencat, una mena de "Upstairs, downstairs", molt ben escrit i amb intrinmgulis. Després em vaig endinsar en la màgia de "Viategs i flors". Amb molt d'endarreriment, i perquè en vaig veure una represnetació teatral que no acabava de quadrar amb el que jo tenia entès de la Colometa, vaig llegir, a consciència, "La plaça del diamant". A partir de la lectura, parcial, de l'epistolari de la Rodoreda amb en Sales, el seu editor, em vaig animar a llegir "El carrer de les Camèlies".

No en diré que no sabeu. M'ha agradat, potser no tant com "La plaça....", però, en qualsevol cas, deixant-me l'autora, i als seus personategs principals, com uns cims litetaris de la nostra cultura (he estat apunt d'escriure "cultureta", però potsre no e´s el momentde fer-hi bromes...).

En fi, deixo aquí aquest apunt. De debó, si algú passa per aquí i no ha fet mai cap lectura de la Rodoreda, des d'aquí se l'encoratja, fermament, a fer-ho.