Em costa una mica això del canvi, a qui no?, però ho he d'intentar i, per això, aquest primer post una mica més llarg i en la línia del que escric sovint.
Avui hem fet diumenge. Hem agafat el cotxe a primera hora del matí, hem passat a recollir la tieta monja de la meva compi i cap al Solsonès hi falta gent. Dues hores més tard ja érem a la casa que el germà de la meva tarongeta s'ha comprat una mica més enllà de Sant Llorenç de Morunys. Encara l'ha d'arreglar, però avui hi hem fet la sardinada annual de la seva família. Tot plegat, res de l'altre dijous, però per canviar d'aires i relaxar-se una mica, no està malament. Entre que no sóc un massa apassionat conductor i que s'havia d'estar sobre el petit, controlant, tota l'estona, m'he acabat cansant una micona, però ara, a casa, ja m'he recuperat.
De fet, em semebla que només volia deixar constàcia que sóc viu, encara que hi ha molt poqueta gent que sàpiga on sóc, i aprofitar per felicitar públicamet l'aniversari d'algú, amb cinc minuts d'endarreriment, que em sembla que s'ho mereix molt. Que vagi tot molt bé, Irene. Felicitats!