29.9.05

La mort és blanca. Recordo prou bé (=bastante bien), crec, una escena de "El lado oscuro del corazón" on el protagonista es troba (=encuentra)/conversa/fuig (=huye) de la mort, interpretada per Nacha Guevara. L'escena és relativament posmoderna i passa al metro de Buenos Aires o Montevideo. Té un punt però de "tradicional". Ella, la mort, va vestida de negre, perquè és la imatge tradicional que en tenim, si més no (=al menos) a Occident. Aquest matí he acompanyat la meva tieta a la seva sessió de radioteràpia a l'Hospital Clínic i us he dir que a Barcelona, les coses són deiferents. Al soterrani de l'edifici tot és blanc: les parets i el sostre (=techo), les portes, els despatxos, les bates d'infermers i d'infermeres, de metges i metgeses, els llençols (=sábanas) dels qui van en llitera, etc. I tot amb el mateix regust, regust de mort. A Barcelona, sapigueu-ho, la mort és blanca.

3 comentaris:

Xurri ha dit...

Juaaaassss!!!
Quin puntasu traduïr les paraules raretes...!!!
Però no se si això em fa patir (=sufrir) menys o més...ara patía (=sufría) per tú (sóc un cas perdut (=perdido)).
______________________________

És veritat que els hospitals fan olor de mort blanca, i de vellesa, i de colònies ràncies i humanitat desvalguda.

Només entrar respirem la decadència física d'altres, que s'enganxa a la nostra pell i a la roba, i ens omple per dins i ens buida l'ànim, com les mirades angoixades, i avorrides, i resignades dels familiars i malalts que creuem pels passadissos, sempre massa llargs.

No semblen llocs de curació.

En realitat semblen purgatoris.

Albert ha dit...

La traducció de paraules "raretes" és un intent en honor de Hans, de Vladisotok o de Zaraghotam, ara no ho recordo bé. Només et sé dir que miris de desengoixar-te una mica, patidora de mena (ja m'agradaria dir-te com). I, sobre els hospitals, suposo que ja està tot dit, però ahir vaig tenir/patir una impresió de primera mà. Tu ho has explicat millor que no pas jo.

nimue ha dit...

buf! quins llocs horribles i pudents els hospitals :( encara que els amaguen sota pintura blanca.
Espere que no hages de visitar-los molt sovint...
per una altra part, quina gran pel·licula, el lado oscuro del corazon.