Amb aquest títol, ja es veu de què va la cosa. Aquest any, si us dic la veritat, no em puc queixar massa dels meus Reis, si més no, en la vessant pràctica i material de l'assunto. A casa ma mare m'han deixat: per compartir amb la meva compi, un DVD que no havia demanat ningú, però.... (a casa no mirem gaire la tele...). També m'han dut uns plànols de Catalunya molt grans i detallats (jo havia demanat un mapa de carreteres per dur al cotxe però...). I un CD, l'últim del Sabina i un llibre, "Els nans" de H. Pinter, premi Nobel, que no havia demanat explícitament, però... A casa em van deixar una invitació per a una soirée completa: sopar, teatre i copa. Ja m'està bé. Una mica al marge de tot això, que repeteixo que ja em sembla bé i no em queixo (tampoc he fet tanta bondat però), els ambaixadors reials o algun rei despitat que també n'hi ha, em va passar una mica abans d'hora, unes fotos molt i molt xules que vessen amor. Com de content que n'estic.
Les altres coses. Vaig avançant amb la meva "Solitud". Demà ja em faré el capítol vuit. I què hi he trobat en els darrers capítols? Doncs d'una banda, i no m'ha fet una il·lusió especial, una més desenvolupada aproximació al gamarús d'En Matias (el marit de la Mila, la prota). I si em fa mal, els qui l'hagueu llegida, ja sabreu perquè. No m'hi sento excessivament identificat, però en alguna coseta.... La frase que us ofereixo en aquest post és del capítol sis i qui parla, per variar, és en Gaietà, el pastor "..., que el gust de la companyia és la cosa que els homes prenen més aviat...". No en feu una lectura, en aquest cas, massa general. Al contrari, en aquest cas, concreteu. I si sou capaços d'imaginar què hi ha quan no hi companyia...
I parlant de llibres. Tot i que estic estudiant, ja he seleccionat els llibres que atacaré pròximament. Per aquest ordre, i si no hi ha novetats d'última hora, són: "La dona silenciosa" de M. Zgustová (en tinc ganes), "Doctor Pasavento" de E. Vila-Matas (m'ha agradat el que n'he llegit), "Home lent", de JM Coetzee (no sempre mha agradat, però quan m'ha agradat, m'ha agradat molt) i "Els nans", de H. Pinter (una mica per curiositat i una altra mica per veleitat cultureta).
I em sembla que aquest post ja és prou llarg. El proper dia prometo parlar del nen i de la feina, dues coses ben sucoses...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jo també posaré fil a l'agulla per anar llegint i comentant llibres (darrerament he llegit "Una música constant" de Vikram Seth ;-), "Un milagro en equilibrio" de la Lucía Etxebarría i "El rei Lear" de Shakespeare - ara em falta comentar-los). Recomanaràs la lectura de "Solitud"?
Petonets mil!
Caram! tu sempre tant prolífic en la lectura...
Els meus dos últims triomfs: "Bonjour Tristesse" de François Sagan, i "El curiós incident del gos a mitjanit" de Mark Handon (o una cosa així, no recordo exactament el nom!).
El primer estava dins una llista de possibles lectures obligatòries d'aquest curs, i com que l'Ego en va parlar en un post, vaig triar-la sense dubtar-ho. Està bastant bé! Vaja, crec que en el moment que està escrita devia ser tota una revolució un personatge així.
I el segon llibre, com també va dir-me l'Ego un dia, es llegeix molt ràpid. No està gens malament. Tot i no entusiasmar-me (la història no té massa suc), crec que el ritme de la narració és bo, t'atrapa i et té patint pel Cristopher durant unes bones 100 pàgines!
Ara em toca fer un break i agafar una altra lectura de les del curs de francès.. no en tinc massa ganes!
Així que he començat "Un mundo feliz" d'Aldous Huxley.. buff, estic al tercer capítol i és dens de coll....ns! suposo que l'edició no hi ajuda massa (lletra molt petita i molt junta), i llegir als vespres tampoc.. porto una empanada mental amb els Alfa, els Delta, els Epsilon, que si amb menys oxígen queden més petits, que si la boskanovització..
si sobrevisc a aquestes dues lectures (francès i Huxley) ja us ho explicaré!
uiii quina colla tant lectora!
jo pel nadal també em vaig empassar el curios cas del gos etc.. quin patir aquest personatge, em deixar ben tocada llegir sobre algú que no es capaç de sentir cap empatia, etc.. en tot cas, va ser un descobriment (dur) i és una realitat..
ara estic amb el robinson crusoe perquè a economia ens el van posar d'exemple d'homo ecconomicus (tot i que en realitat i segons la profe: no ho es) també em fa patir el bon home, però en un sentit més envejable diguessim...
això és tot amics!
albert, esperem que a part de rebre regalets n'hagis fet eh... ha quedat aquest dubte nebulós en llegir-te...
Ego. Sobre les tres lecture fetes. La primera m'agrada molt i espero que a tu tammbé, ;-). De l'Etxebarría en tinc i n'he llegit coses, però ja fa temps que no m'acaba d'entrar. Els clàssics sempre són bones lectures, especialment el que tu has triat. D'aquest concretament, m'agrada seguir-ne les versions teatrals i conematogràfiques. Solitud és diferent. Per mi, té "temes" ben actuals, però el llenguatge és molt "diferent" i trobo que s'hi ha de tenir una certa predisposició. Mil sis petonets més de retorn, Reina.
Grigri. No he dit quan trigaréa legir-los... El Haddon el tinc pendenta la prestatgeria però no m'hi acabo d'animar. El Huxley que tens entre mans és un altre clàssic i quan hi acabis d'entrar, malgrat l'horari, jo crec que et serà més fàcil. Agafa-t'ho com si fos un thriller. La lectura en francés ja dir``as quina és. Fa dos estius en vaig fer dues (en quebequès) i vaig riure molt, però també em vaig perdre unes quantes coses.
Hanna. Doncs jo estic amb una crítica dureta a les economies (Galbraith, "La sociedad opulenta"). Tots aquests models d'homus ecomomicus, oferta i demanada, etc, són més que "irreals". Ara, a tu et toca aprendre'ls. Més endavant...I sobre els Reis de l'Albert: a la compi un jerseiet ben xulo, pel nen alguna joguina i un orinal, a la meva germana (Reis invisibles), 100 euros en llibres. Més o menys, això és tot.
agraïda i contenta de llegir que has fet regals! esclar que un orinal....:(
d'acord, em poso al lloc del teu petitó i segur que li ha fet ilusió (i el farà servir, espero!)
petons, ara em submergire una setmaneta en politiques... :)
Ei, que el petit s'ho npassa bomba amb l'orinal. De moment, amb bolquers i tot, quan li vam explicar que era el lloc per fer caca (ell en diu caca de tot plegat), a veure si endevines què va fer? Doncs caca, naturalment. I, amés amés, el fa servir per seure-hi i llegir els seus llibres. Què més puc voler? El tema és una mica escatològic, però.... Per cert i per més detalls, l'orinal és verd i té forma de tortuga (es veu que ja no es fan els orinals d'abans...)
Veig que les meves recomanacions funcionen :-)
HannaB, jo opino com l'Albert, que un cop entris dins "Un mundo feliz" t'agradarà. A mi em va agradar força.
"Una música constant" em va agradar molt, sobretot per tot el que explica d'un univers tan aliè per a mi com el de la música clàssica (ja saps, assignatura pendent). El tema sentimental crec que t'ha de pillar en unes circumstàncies determinades per captivar-te de debó - suposo que jo estava massa pendent del "ai, que pareixo aviat".
Tampoc no m'acaba de fer el pes la Etxebarría. Els seus llibres m'entren molt bé i els devoro però en conjunt no m'acaben de semblar res de l'altre dijous. Aquest en concret té la part bonica en que parla de la seva filla recent nascuda i tota la resta pel meu gust és palla a l'estil "más de lo de siempre".
"El rei Lear": m'ha agradat molt i molt, malgrat que mai hagués esperat un final tan dur. Suposo que un happy end hagués convertit la història en una tonterieta...
Publica un comentari a l'entrada