29.1.06

Ricard 3r i  la virtut

Divendres al vespre havíem d'anar a teatre i a sopar amb el meu carinyo, però el xicotet es va posar malamentot i vam suspendre la soirée i vaig acabant anat-hi jo sol, a teatre. Vaig anar a veure la versió d'en Rigola de Ricard tercer, un Shakesperare del que no en sabia massa, excepte allò del "meu regne per un cavall". La representació, jo diria que en la clàssica línia Rigola. L'escenari representa un bar, molt moviment de personatges, s'utlitzen mitjans audiovisuals, música, etc. Si us he de dir la veritat, entre que jo no hi anava prou entusiasmat, que normalment preferiexo i molt, les obres amb pocs actors i el modus operandi Rigola, que tampoc m'entusiama (tot i que reconec que té el seu què, però jo ja dec ser massa clàssic), els primers 90 minuts de represnetacií ni fu ni fa. Bàsicament, i des del meu modest punt vista, hi ha lloc per a l'odi, l'odi i l'odi (bé, també per a la mentida, l'engany, la manipulació i,..., però tot això n'és corolari). Ara bé, molt a propet del final, i quan Ricard tercer es prepara per a l'última batalla (Ricard tercer acaba una mica com Juli Cèsar, que per cert em va agradar molt més, al camp de batalla), en Pere Arquilllué (em va agrdar força) es va marcar un monòleg de deu minuts que em va deixar trasbalsat. Deu ser un dels pocs textos de Shakespeare que no tenim a casa (raó unkwonwed, però aquesta col·lecció de textos de l'Institut del Teatre, versions de Shakespere de Sagarra, venen de la meva mitja taronja). Demà dilluns aniré a veure la meva llibrera preferida, que ja em deu un parell de textos ara mateix, a veure si trobo alguna versió per llegir, amb més tranquilitat, aquest fragment final. Un fragment que ens parla de la por (mar avui has penjat un brisall...), de l'autoengany, etc. Ja us ho comentaré més extensivamnet d'aquí a unes dies.
Però el gran tema del cap de setmana, un cop més, ha estat la dualitat (al final m'acabaré convertint al marxisme o em faré hegelià, amb tanta visió dialèctica de les coses; tot i que si m'ho miro bé, el problema, i per això escric aquests posts, és que no acabo de veure la síntesi/superació per cap banda). Com que el nen no ha passat un gaire bon cap de setmana (la panxona, pobre), hem estat sobretot a casa i hem anat fent torns. Aquest matí, en un torn lliure, i mentre estudiava, he llegit: "La vertue n'est que l'art de se rendre hereux soi-meme de la felicité des autres". La frase, de D´Holbach, vé a dir que la virtut és ser feliç un mateix en la felicitat d'altri. podríem dir que Ricard tercer i D'Holbach són a les antípodes l'un de l'altre. Com que no ho tinc clar del tot, no ho assevero, i continuo buscant-ne la síntesi (de tot plegat).

6 comentaris:

egotista ha dit...

Pel que m'han dit, aquest Ricard III del Rigola deixa moltíssim que desitjar. Estic intentant recordar que vaig veure del Rigola i em va agradar... però no hi ha sort. Sé que posteriorment he pensat que fa "más de lo mismo".
Espero que el xicotet estigui millor de la panxona.
Miro de posar-me al dia amb tot :-)
Petons!

Albert ha dit...

Hi ha opinions per tots els gustos, crec (hi ha qui creu que és excessiu, pe`ro també qui, sense agaradr-li gaire el que fa en Rigola, l'altre dia s'ho va passar bé). El eptit té la panxona millor, encara que no bé del tot. Ara estem una mica preocupats perquè sembla qu eté una tendinitis crònica a la cadera esuqerra. El metge diu que és molt normal, però... Ara mateix està tossint. Encara no se n'ha sortit del tot. petonets, també, per tota la teva colla.

Hanna B ha dit...

mmmmm... jo es que de teatre no n'entenc ni en tinc gaire afició, el rigola l'he vist dues vegades: una actuant ja fa molts anys (i ho feia molt bé) i una altra al grec amb la santa joana dels escorxadors, que li vaig trobar algun moment molt bo i bastants altres de molt pesats.. i resulta que li van donar nosequantissims premis, així que resumint: no n'entenc gens...
que es millori el petitó!
aviam si ens l'ensenyes algun dia que deu estar ben gran!

aspirinocrece ha dit...

Apuntat lo del Ricard 3.
Per lo de la panxa del nen, no pateixis pel que sembla hi ha força passa d'aquesta "grip intestinal" -> realment no es aixi es un procés víric o baterià depenent del cas, pero en pocs dies remet.

Grigri ha dit...

Bonjour albert..
com que vaig despenjar-me de la Uni ja no recordava que per aquestes toquen examens... en tot cas espero que sobrevisquis i que et vagin tots molt bé.

I pel tema del teatre, a mi l'Arquillué m'agrada bastant. Vaig tenir la ocasió de conèixe'l "in person" en un taller de teatre (tots tenim un passat, i el meu és teatrero..). I el paio treballa bé!
De Ricard III només he vist una versió cinematogràfica protagonitzada per Al Pacino, en versió original. Entre el text (anglès de fa uns segles),i la posada en escena estrafolària (també era una adaptació molt particular), vaig sortir del cine amb una cara d'idiota que déu n'hi dó..
ara que... d'això ja fa molts anys!!

see you soon, i que es millori aviat el vostre príncep!!

Albert ha dit...

A les qui i al qui no us hi enteneu en això del teatre, fer-vos dues puntualiztacions. A) Un servidor tampoc s'hi entenia gens. De fet, fins fa uns pocs anys, no hi anava mai. No m'hi sentia atret. Preferia, de llarg, el cinema. Diguem que, més aviat per motius relacionats amb el fantàstic món de la parella, hi vaig entrar i ara m'agrada i intento estar-ne la cas. Amb això vull dir que no hi ha res definitiu. La meva recomanació és intentar-ho, si pot ser, quan vingui una mica de gust i ben acompaynats/ades. B) M'agrada anar-hi. M'agrada, si puc, llegir els textos. M'agrada comentar-ho després. Però d'entendre-m'hi, no pas gaire. De fet, em smebla uqe acostumo a captar la meitat de la meita de la meitat, del que capten algunes de les meves persones conegudes que s'hi entenen. Però igual que abans: mai no és tard.
Del petit, dir-vos que la panxeta ja funciona amb regularitat. Ara estem pendents de la "cadera" esquerra. D'aquí a dues setmanes, hem de fer una radiografia. Jo crec que no serà res important, però sempre tens una mica l'ai al cor.
I dels estudis. Demà dilluns un exàmen a dos quarts de set de la tarda. I dijous l'altre. No els porto massa bé, pe`ro ja veurem. De més verdes en maduren.
Aspirino. Benvingut per aquí una altra vegada.