Ricard 3r i la virtut

Divendres al vespre havíem d'anar a teatre i a sopar amb el meu carinyo, però el xicotet es va posar malamentot i vam suspendre la soirée i vaig acabant anat-hi jo sol, a teatre. Vaig anar a veure la versió d'en Rigola de Ricard tercer, un Shakesperare del que no en sabia massa, excepte allò del "meu regne per un cavall". La representació, jo diria que en la clàssica línia Rigola. L'escenari representa un bar, molt moviment de personatges, s'utlitzen mitjans audiovisuals, música, etc. Si us he de dir la veritat, entre que jo no hi anava prou entusiasmat, que normalment preferiexo i molt, les obres amb pocs actors i el modus operandi Rigola, que tampoc m'entusiama (tot i que reconec que té el seu què, però jo ja dec ser massa clàssic), els primers 90 minuts de represnetacií ni fu ni fa. Bàsicament, i des del meu modest punt vista, hi ha lloc per a l'odi, l'odi i l'odi (bé, també per a la mentida, l'engany, la manipulació i,..., però tot això n'és corolari). Ara bé, molt a propet del final, i quan Ricard tercer es prepara per a l'última batalla (Ricard tercer acaba una mica com Juli Cèsar, que per cert em va agradar molt més, al camp de batalla), en Pere Arquilllué (em va agrdar força) es va marcar un monòleg de deu minuts que em va deixar trasbalsat. Deu ser un dels pocs textos de Shakespeare que no tenim a casa (raó unkwonwed, però aquesta col·lecció de textos de l'Institut del Teatre, versions de Shakespere de Sagarra, venen de la meva mitja taronja). Demà dilluns aniré a veure la meva llibrera preferida, que ja em deu un parell de textos ara mateix, a veure si trobo alguna versió per llegir, amb més tranquilitat, aquest fragment final. Un fragment que ens parla de la por (mar avui has penjat un brisall...), de l'autoengany, etc. Ja us ho comentaré més extensivamnet d'aquí a unes dies.
Però el gran tema del cap de setmana, un cop més, ha estat la dualitat (al final m'acabaré convertint al marxisme o em faré hegelià, amb tanta visió dialèctica de les coses; tot i que si m'ho miro bé, el problema, i per això escric aquests posts, és que no acabo de veure la síntesi/superació per cap banda). Com que el nen no ha passat un gaire bon cap de setmana (la panxona, pobre), hem estat sobretot a casa i hem anat fent torns. Aquest matí, en un torn lliure, i mentre estudiava, he llegit: "La vertue n'est que l'art de se rendre hereux soi-meme de la felicité des autres". La frase, de D´Holbach, vé a dir que la virtut és ser feliç un mateix en la felicitat d'altri. podríem dir que Ricard tercer i D'Holbach són a les antípodes l'un de l'altre. Com que no ho tinc clar del tot, no ho assevero, i continuo buscant-ne la síntesi (de tot plegat).