I, com que ja he acabat Solitud, em vaig fer les primeres deu pàgines de "La dona silenciosa" de Monika Zgustova. Amb tan poca teca no me'n puchaver fet una idea encara, però puc dir que, com a mínim, m'ha entrat bé. Aquest llibre no em corre pressa, peerò és per on he començat perquè em ve de gust i és una mica una assignatura pendent. Per la banda del Club de lectura virtual, ara ataquem "A room with a view", d'EM Forster i per la banda del grup de lectura de l'editorial Meteora miraré d'agafar-me a "L'amant de lady Chatterlay" de DW Lawrence.
Ara ve la cita bíblica: "Vanitat de vanitats, diu Qohelet, vanitats de vanitat, i tot és vanitat..."
No estic gaire convençut de poder amb tota aquesta càrrega lectora, bàsicament perquè encara he fer una parell d'exàmens, però què és preferible: marcar-se objectius pràcticament inabastables però que ens diuen cap on volem anar o marcar-nos fites assolibles per anar-les superant gradualment i felicitar-nos i estar satisfets amb nosaltres mateixos o mateixes?
I us ho deixo aquí plantejat. Recordo que uns anys més tard d'acabar la Universitat (bé, quan tocava ara ja fa una temporada llarga) i amb aquella colla d'amics de l'institut, als sopars on ens trobavem un cop de tant en tant, sortia aquesta qüestió.
Per cert, els i les qui hagueu jugat als "quintos" de Nadal irreverents pel Vallès (o potser per d'altres contrades), ja sabeu que en diuen de les tres dotzenes... (és broma, que consti). El que no és broma és que aquest és el meu post númeero 36 des de que són en aquest nou espai. AiIx... De tant en tant, enyoro el blog antic, però em conformo rellegint alguns dels posts de tant en tant al meu ordinador, on els vaig guardar ben guardats.
3 comentaris:
et veig molt romàntic amb aquestes lectures, ja aniràs explicant!
el tema abastar o no abastar, jo sóc de les que abasta bastament, i així no hi ha manera d'aconseguir cap fita, i com que es justifica i tal no em dol tant. si abastès poc la cosa seria dramàtica i no és plan...
Qué en diuen de les 3 dotzenes?
M'alegro que els exàmens vagin bé.
Solitud va lent, vaig una mica boja darrerament i no és lectura per a anar atabalada. És més, té una condició tremendament hipnótica... amb la son que tinc! arg, és obrir el llibre, llegir les paraules del pastor i ...zzz.
La setmana que ve tindrè força estones inactives i descontrol de son. Bon moment per acabar-lo. Fa dies que m'esperen uns quants de novela negra, jeje
HannaB. Per mi que és tracat de mirar-se el got mig ple o mig buit però, a partir d'aquí, alguns d'aquests meus coneguts extrapolen i ja infereixen quin tipus de persona ets, i per alguns d'ells només està "de moda" ser agosarat, no tenir por, i no so sé què més...
Xurri. Solitud, pas a pas, peròde veritat que si agafes unes quantes de les "frases" d'en Gaietà i les treus del context específic, a partde saviessa popular, jo hi veig indicacions per anar per la vida ben actuals. Del tema tres dotzenes, demano disculpes, em vaig deixar portar... Al meu poble, això del Quinto s'està convertint en una tradició, pe`ro és una cosa envcara molt recent, importada d'altres ciutats del Vallès i que es dinamitza des d'un casal, diguem-ne, independentista. El joc és una mena de bingode 90 números. A d'altres ciutats es canten la majoria de númoers de forma normal i, de tant en tant, alguns tenen un sobrenom (NAdal, per dir el 25, l'avi per dir el 80, etc.). A casa nostra, especialmentd esprés d'aquest Nadal (perquè això es juga només pels vols de Nadal, si no ho tinc malentès), ara ja queden pocs números que es diguin i només es van cantant els motius (el marrano,69; el més petit de tots, l'1, parella d'aneguets, 22, o parella d'estripats, 77, etc.). A més a més, la gent que hi juga segueix les "gràcies" dels que van cantant els números. Concretament, quan es canten les tres dotzenes, el 36, tot el públic respons "de polvos a la nena"· Ja sé que potser no fa gràcies, però com que era el meu post número 36 i l'havia titulat així per casualitat, doncs em vaig deixar anar i vaig fer el comentari. Ara penso que potser millor no haver-ne dit res. Em perdonareu?
Publica un comentari a l'entrada