Els dos homes de la casa hem estat malaltons aquest cap de setmana. Jo crec que el més petit de tots no s'ho passar excessivament a la festa de carnestoltes de l'escola (o bé, després va agafar la galipandria mentre acompanyavem una col·lega canadenca de la mama fins a l'estació del tren i fotia un fred de c...). Total, dissabte a. 38.5. El pare de criatura, per no desmereixer, va gafar la febrada diumenge. Avui tots dos en funcionament. Ell, a mig gas a l'escoleta. Jo, bastant justet, a la feina (que és la versió per a grans de l'escoleta, cada dia hi aprens una nova imbecilitat). Com que la cosa no pintava massa bé i per side cas, la mare de la criatura petita, i parellad e la criatura gran, avui no s'ha quedat a dormir a BCN i corre per alguns dels llits d'aquesta casa (tampoc n'hi ha tants, de llits, era una hiperbole).
Dilluns a la tarda no treballo, la qual cosa he aprofitat per dur el cotxe a rentar per dins i per fora. Per cert, quina noia més eixerida m'ha atès. Les botes-bambes que duia, amb uns megacordons roses, m'han impactat. I mil coses més, posar en ordre l'agenda, demanar hora per una metgesa, hora per la revisió del cotxe, traspàs entre comptes corrents, planificació dels estudis d'aquest semestre, afeitar-me la barba que ja era hora, endreça de CD's, etc.
I tot això, per què? doncs perquè des de fa unes setmanes el minyó passa unes hores del dilluns a la tarda amb les seves tietes monges. De fet, de tieta n'hi ha una (i és tieta de la meva compi), però com que totessón germanes... Ell s'ho passa bé. Vaja, quan l'anem a buscar està la mar d'engrescat. I elles encara més. Una no para d'explicar-nos què ha fet el segal durant la tarda, l'altra ens ensenya com (amb seixanta cap a setanta anys) ha ensenyat al mocòs, mai més ben dit, com es fa l'avió. Mentre, la tieta número u, que és pràctica tota ella, entra més en els detalls del menjar, les caquetes i aquestes coses.
Divendres és festa a Sant Cugat. Espero que faci un dia mínimament potable i marxarem, el petit i jo, que la seva mare treballa a la capital, a descobrir aquests móns de Déu. Potser irem a la platja.
Apa, ara ja m'he posat al dia. Vaig a repassar els vostres dips (diaris interactius personals, cada dia s'aprén....)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
xiquet! cuideu-vos, que fa frescoreta i el solet enganya i agafem unes galipàndries de dos pams de nassos mocosos!
besets!
Caram, doncs sí que vas treure profit d'aquesta estona de llibertat!
Tema malalties, com que últimament tinc Murphy en nòmina, el divendres 17/02 a les 15:10h quan plegava de la feina i estava dient a les meves compis "quines ganes tinc de marxar, avui anem a Setcases, fa un mes i mig que tinc un apartament llogat.." em sona el telèfon mòbil i em diuen que el petit està a 39 de febre... brrrrrr...
ole ole ole ole...
en fi, cuideu-vos tots plegats!
Que us acabeu de recuperar força! Per cert, de que anava disfressat el peque?
Jo, quina mala sort la Grigri...
Ho diré fluixet peró a casa no hem agafat res d'aquestes coses tan rares encara...em sembla que hauràs de deixar la platjeta per més endavant...sembla ser que el fred no marxarà :(
Nimué, hem fet el que hem pogut, recaigudes incloses. Avui divendres sembla que la cosa s'està normalitzant.
Grigri, no era ben bé una estona de llibertat, amb tanta feina per fer, però tal i com van les coses, s'agraeix fins i tot trobar el moment de trucar per telèfon. Què t'he de dir a tu! Per cert, està clar que et vaig malinterpretar la resposta. Sorry, aquest cop, per haver-te malentès. Petonet.
Ego, a l'escola aaven disfressats de troglodites (Pedro, Pablo i companyia). Potser es van inspirar en una nena de l'edat del meu de l'escoleta que es diu Vilma... A casa, no hi va haver festa de carnestoltes. Ja estavem prou divertits sense disfreses...
DIY, (fluixet) i que continueu igual... Et volia preguntar si puc penjar a la meva llista de contactes un link a la teva web. De fet, a partir del nom que em deixes per signar ja es pot. Ja em diràs el què.
Com dirien els anglesos...Be my guest!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada