De matinada,
m'esmunyo al teu llit.
M'embolcalles amb el teu cos
i t'acarono el tou de la cama.
Quin tebi pler, també,
l'estimar sense amagar-se.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Divisa: Duc amb mi la consciència de la derrota com un estendard de victòria (Bernardo Soares)...... Nova divisa: ..., mosseguem la vida! Que l'amor ens ragi als llavis (Maria-Mercè Marçal).....
10 comentaris:
Sembla que els darrers brisalls de mar, com els Coldplay o algunes altres coses, m'estan fent sentir i inspirant força.
Salvat, si mai em llegeixes allà on siguis, sàpigues que no et contradic; només et complemento.
El títol, amb permís de mar.
I comentari 2.
Si m'hi esforço una mica, ho puc convertir en una tanká, perquè l'estructura mental hi és darrere; la mètrica no.
Abans m'he descuidat de dir: gràcies mar.
ooooh! és molt bonic! segur que el Salvat està encantat... :)
m'encanta!!!
gràcies a tu
un petonàs
Just avui llegíem:... com sé que es besa la besaré... i el poema anterior i el posterior.
Recordem també el principi:
Botons de foc al cor
la fiblada d'amor-
però els déus s'hi tatuaven.
I per acabar: que bé que no hi hagi espietes que de l'amor et privin.
M'alegro que us hagi agardat, noies. A mi no m'acaba de fer el pes del tot. L'he escrit a la feina, quan hi he arribat al matí, a tota pastilla. El duia al cap, però em patinen algunes cosetes. La idea però, és aquesta. I, pere, no sóc expert en Salvat i, per tant, hauré de buscar els poemes que llegíeu avui. Tu, en canvi, sí que has entès d'on he tret l'estimar d'amagat. De totes maneres, quedi clar, jo només volia dir que també... Els espietes....
Ah, i el meu tebi, agafeu-lo en tants sentits com pugueu.
...quin tebi plaer estimar sense amagar-se.
Que és tebi com un café que t'espera fa 5 minuts. Com la sopa quan fas tard. Com un bany que ja invita a sortir-ne.
O bé com la brasa que trobes encara a la llar. O com el pà que compres al matí. Tebi com la pell d'un nen que dorm.
Tot depén. De com t'ho vulguis mirar. De com ho vulguis veure.
Segurament totes dues coses alhora, Xurri. Depèn del moment.
Doncs jo trobo que està molt be. M'ha fet recordar molt la sensació que sentia quan la meva xicota passava algun cap de setmana a casa dels meus pares i entrava un moment al meu llit per abraçar-se amb mi. Doncs això, un plaer.
Bellosoli, la primera part d'aquest meu brisall, va ben bé per on tu dius.
Publica un comentari a l'entrada