27.3.06

De fredes i de calentes

De fredes. Dissabte al vespre teníem un sopar/compromís. A mi no em feia cap il·lusió en particular. A la meva compi tampoc, però el compromís era més que seu que meu. Dissabte al migdia truca la meva mare. Que no es troba massa bé, està com marejada de la panxa i amb algunes molèsties i no creu que es pugui fer càrrec del petit aquella nit. El xic es queda sense estrenar el llitet que la seva àvia va comprar fa uns mesos i que encara no ha fet servir mai. Truquem i avisem que no podem baixar al sopar i decidim d'anar fins acasa ma mare a fer-li companyia fins que arribi alguna de les meves dues germanes. Quan arribem ja hi són les dues i ja han trucat una ambulància. La meva mare es troba bastant malamentot i se l'enduen a l'hospital. Porto la family a casa, posem el petit a dormir i vaig jo també cap l'hospital. Quan hi arribo em trobo amb el caos. Saben que la meva mare hi és però ningú sap on. El de dins d'urgències es queixa a una altra dona (infermera?) de que ens enviïn, des de recepció, allà per preguntar. Total surto fora i em trobo una meva germana per casualitat. La meva mare és a ginecologia i li estan fent proves. Em quedo amb ella una bona estona en un dels bucs on vaig estar unes quantes vegades fa uns dos anyets quan vam tenir el eptit. Ma mare té ganes de xerrar. De fet, ara es troba millor. Li fan ecografies, anàlisi, una radiografia i la palpen. L'evien cap a casa amb la recomanació que no mengi massa i que vagi a veure la seva doctora aquesta setmana. Avui hhi ha anat la meva germana i demà hi tornarà amb ella. No pinta massa bé. Sembla que tot allò es torna moure. pensavem que passaria més temps bé. A veure que s'hi pot/ha de fer ara. Quan arribo a casa la meva compi està desperta i el nen també. Té febre. Li prenc la temperatura. 40 graus. Bé, no vull exagerar, 39.9. No ho acostumem a fer, però li hem donat una mica d'apiretal. A mitja nit fem canvi i em quedo jo a dormir amb ell. Es mou molt, però dormim. Diumenge al matí, tot i que ja només té dècimes no ens atrevim a anar fins a Terrassa al picnic-jazz. Passem el diumenge comme ci, comme ça, entre el petit, que no té gana i fa baixades i pujades, i les notícies de la meva mare.
De calentes. Avui dilluns he conegut l'Adrià i el Martí. Ens hem trobat per allà Diagonal Mar i hem anat a fer un tomb per aquest megaparc que tenen. Tot plegat una mica massa de disseny potser. Ells dos anàven fent, tranquilets. Després, com que feia fresca, i a mi m'acompanyava el meu petit, hem entrat al megacentre comercial i hem estat jugant amb uns miralls deformadors de la imatge i una mena de tobogan fantàstic. Molta gent ens ha saludat i ha xerrat amb nosaltres, vaja, sobretot, amb els nostres amfitrions. Després encara hem tingut temps per fer un batut i xerrar una mica, sobretot amb l'Adrià; el Martí estava més aviat calladet. A l'hora de marxar ha estat quen el meu petit ha decidit posar-se més extrovertit i s'ha dedicat a les relacions interpersonals. Després encara hem passat a buscar la seva mare per la feina i dur-la casa. En resum, una bona tarda, que em feia molta falta. Gràcies Ego. I de calentes, calentes, n'hi ha un parell més, però les deixo per d'aquí a unes dies. Va bé?

8 comentaris:

Hanna B ha dit...

ostres, un cabàs d'empatia i d'ànims! espero que tant la mare com el petitó millorin aviat.
així que vau anar pel meu barri? hauria estat bó que us hagués reconegut..:)
esperem les notícies calentes, que sempre van bé per reconfortar els esperits!

Albert ha dit...

Ai, hannaB que no hi vaig pensar (com que sempre penso en l'altre extremd el teu carrer...). Esperem uns dies per alguna de les altres calentes.

Anònim ha dit...

Llàstima..hauria estat millor anar a aquest sopar de compromís oi?? Finde molt intens per vosaltres...sento molt el tema de la mare...no puc dir molt més, tampoc vull possar.te pitjor. Nome´s dir ànims...ja saps com trobar.me ok?? Més petons...

Grigri ha dit...

Hola albert, primer de tot moltes gràcies per donar-me ànims per la cursa. Veient tot el tinglado del teu cap de setmana encara t'agraeixo més el gest..

El nostre petitó també ha passat uns dies malament. Fa uns deu dies va començar a tenir puntes de febre, i no menjava bé, i no dormia bé.. i dimecres passat finalment vam tenir-ne els resultats: tatxaaaaaan! la varicel·la..
Ara ja ha passat el pitjor, encara va amb la cara feta un mapa, però almenys ja no és un perill públic. Només té una senyora tos que no ens deixa dormir, i dic ENS perquè de retruc no dorm ningú.. es veu que forma part del mateix procés víric.

En fi, que es veu que hi ha molta passa així que no t'extranyi que comencin a sortir-li puntets vermells al teu petitó!

Pel què fa a la teva mare, espero que es vagi trobant més bé. Vaja, això és fàcil de dir, oi? Quan comences a voltar hospitals és com si durant força dies no poguéssis dormir tranquil.. Ànims, d'acord?

Més temes: picnic-jazz, nosaltres no hi vam poder anar perquè coincidia amb la cursa i els meus pares estaven de cangurs.. era molt lleig arribar a casa seva a mig matí i emportar-nos el nen i "apasiau aquí us quedeu" així que vem dinar amb ells..
La meva germana hi va anar i diu que va ser molt wapo!

nimue ha dit...

a mi també em van convidar a anar al picnic jazz però estava esquiant. Una altra vegada serà.
Espere que estigueu tots bons i bé i que tingues més de calentes que de fredes!

mar ha dit...

Tornen les braves del Cafè d’en Litus.

A Barcelona, aquest DIVENDRES a les 18.00, a la porta del darrere de l'FNAC, per fer una cervesa (o dues)

t'hi apuntes?

Albert ha dit...

Ma mare va fent, justeta. COm que és una activitat que ens agrada força, hi anirem el proper any al picnic jazz! I mar, ho tinc difícil. Ja vaig dir al Litus que m'agradaria (o vaig dir que em feieu enveja?). Toatl, miraré quines posssibilitats hi ha, però em toca petit i cuidar una mica de la seva mare.

Xurri ha dit...

Bé, espero que la salut millori en general, ja veig que aquesta primavera està tocant dur...

Espero que les noticies questes que vas anunciant siguin bones, que ja toca.

Au, petons.