1.4.06
Verde agua
Acabo de llegir "Verde Agua" de Marisa Madieri. És un llibre petitet, intens, bell. El seu marit, Claudio Magris, explica molt millor del que jo podria de què va el llibre al postfaci. Us diré només que sota la forma d'un petit diari i leiv motiv de l'abandonament o exili de la zona (Fiume, zona limítrof entre Itàlia i Croàcia) on va nèixer la protagonista (la mateixa escriptora) hi ha un munt de petites reflexions, de quotideaneitat, d'amor, i sobretot, de bellesa. Si no fos per l'extensió, pel gènere femení des del que està escrit i reivindicat sense amagor, i per una certa pietas que sura pel llibre, em recordaria molt "Tota la bellesa del món", de Seifert. Vaja, des del moment que ho escric, deu ser que alguna cosa me'ls lliga (una afinitat electiva?). Si no hi busqueu grans coses, les grans sentències, la gran novel·la, i esteu una mica "sensibles"; us en recomane la lectura. Per ara, ho deixo aquí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Vaig veure el pugrama del Villatoro que parlaven precisament d'aquest llibre.. no pintava gens malament!
La veritat és que jo segueixo posant molta voluntat en això de la lectura però el dia a dia m'ofega i com que sóc com les gallines, que quan es fa fosc es posen totes a dormir, doncs sóc incapaç de llegir més de 10-15 pàgines abans de quedar-me profundament adormida..
però jo vaig prenent nota de totes les teves recomanacions... per si on cas!!
ànims per tot i molta fortalesa per assimilar-ho.
Perquè estem entre amics..., però no tornis a dir mai que ets com les gallines, que es pot entendre molt malamentot...
Jo també m'he d'esforçar una mica per llegir i estudiar, a banda de fer tota la resta del dia a dia, i sovint no passo de les 15 ratlels com tu. Però de vegades topes amb un llibre que t'enganxa i et diu mil coses i et desvetlla i....
Publica un comentari a l'entrada