24.4.06

Gramsci, Sant Jordi i ma mare

No sé si estic massa en forma per escriure aquest post (ja es veu pel títol, oi?), però m'hi obligo una miqueta perquè penso que també em pot anar bé.

Deia l'altre dia que deixava penjats tres temes per comentar.

1) Jornada de participació i cita de Gramsci. Dimecres al vespre vam acabar un esprint d'aquells laborals que va culminar amb una reunió que no va anar malament.Hi havia dedicat força hores i corredisses els últims dies. Com per descansar (i, de pas, formar-me una miqueta) m'havia apuntat a una jornada que es fa cada any a la UAB sobre participació. El primer ponent "seriòs", Marco Marchoni (no sé si ho he escrit bé) va fer-nos una aportació molt vivencial i va utilitzar una sola cita, de Gramsci. A la taula rodona següent, un dels ponents, no recordo el nom però amb càrrec important a la Generalitat actual, era un senyor muy puesto en lo suyo, que en sabia molt, però que ho havia de demostrar amb cites de diversa procedència (i a mi, els excessos...). Va tornar a la mateixa cita de Gramsci. Un servidor, que no es mou excessivament pel món universitari, ni pel món de la participació; no va saber si els ponents s'havien posat d'acord, si Gramsci està en alça, si al món de la participació aquesta és una cita clàssica,... En qualsevol cas, us l'aporto perquè tant jo com el company que tenia assegut al costat, tot i que no estàvem massa pel tema i per prendre apunts, vam coincidir en apuntar la cita (si la repeteixen tant, serà que és important...). I diu, més o menys i en italià així: "El pesimismo de la razón, el optimismo de la voluntad", que traduit a l'idioma dels "particpatius" volia dir "conèixer, per intervenir". No em va semblar un mal bagatge per endur-me de la jornada.

2) Sant Jordi. Ho sento molt però entre "lo" malaltonet que he estat, el nen, la compi amb feina fins les celles, etc., he tancat Sant Jordi sense haver comprat cap llibre. Me n'han regalat un, "Confesiones de un burgués" de Sándor Márai. No em pregunteu la idea que hi havia darrere, ni cal que us digui qui me l'ha regalat, oi? De roses no virtuals n'he regalat dues, una a la meva compi (me la van regalar i era prou maca), i una a la meva mare, com cada any des de que va morir el meu pare, per Sant Jordi feu dotze anys i un dia. Sobre llibres només afegeixo aquí, respecte el post anterior, que vaig passar per la biblioteca a recollir un exemplar de butxaca de Mrs Dalloway, de Virginia Woolf. No el penso llegir sencer, no em fa falta. Els fragments que he llegit en confirmen que, 1) Woolf escrivia molt i molt rebé, a part de ser llesta, observadora i sensible; i 2) Cunningham, a "Les hores" fa una meravella d'aprofitament de la Mrs Dalloway de la Woolf. No només els personatges principals es diuen igual, sinó que moltes de les situacions, col·locades molts anys més tard, són similars. El joc em sembla fantàstic. llàstima no haver-ho sabut abans de llegir "Les hores", de Cunningham. Ara encara la valoro més .

3) Tinc el costum de deixar allò més important pel final. La meva mare. La visita de divendres passat a l'oncòloga ens va aportar el que ja esperàvem: no gaire bones notícies. Els dolors i les molèsties d'aquestes darerres setmanes són el resultat d'un càncer que torna a avançar. Demà dimarts comença un altre cicle de quimio. Dies enrere ella esperava no haver-hi de tornara passar, però els últims dies l'única cosa que volia és poder tonar-.se a trobar millor i si això significa passar per la quimio... De totes maneres, l'oncòloga no assegura res. de moment només són dues sessions força espaiades (tres setmanes). Ja veurem com funciona i com es va trobant ella. Avui n'ha fet 63. No són gaire anys pels temps que corren, però si tenim en compte que fa 20 anys va tenir un atac de cor amb aturada cardíaca i que està viva de xiripa (trombosis, "derrames" i altres meravelles...), hem de mirar de tenir "fe" o "esperança" o "digueu-li com vulgueu" que encara podrà viure algunes temporades més bones.

11 comentaris:

nimue ha dit...

feliç aniversari per la teua mare i espere de tot cor que tot el procés anirà molt bé i que ben aviat tindrem bones notícies.
ànims per tu i que duren les roses!
b7s!

tenblog ha dit...

animo...es lo único que se me ocurre. Y muchos besos

Hanna B ha dit...

albert, donat que encara no m'he comprat les hores, ara em pregunto si seria millor començar la mrs. dallonsis aquesta... s.v.p. digui el que en pensa..!
sobre la teva mare, jo també prefereixo de lluny la fe i l'esperança. molts ànims virtuals!

xexe girl ha dit...

bé... tinc una amiga molt propera que es passa el dia d'oncòleg en oncòleg, i que estarà uns llargs mesos amb quimio... espero que lo de la teua mare se solucioni.. aquestes malalties són una merda.. però amb ànims i motivació per tirar endavant, sen sortirà :)

petons i ànims per a tu tmbé, encara que no ens coneixem

Grigri ha dit...

Caram albert, veig que darrerament el sac de les "complicacions" se t'omple a base de bé!

Des d'aquí t'envio un paquet de forces per arrossegar-lo, ok?

Interessant el post de "Las horas" i el llibre de poesia. Me l'apunto per la propera vegada que assalti la llibreria..

Com està el teu petit? dius que ha estat malaltó..

una abraçada

Albert ha dit...

Gràcies, nimué, i més b7s (ara en plural).

A tu també ten. No marxis molt lluny.

HannaB, la resposta sobre la dallonsis aquesta et va venint via mail.

Xexe, benvinguda. He passat pel teu web (interessant i ben farcit) i no acabo d'entendre com has caigut per aquí. Espero que la teua amiga tingui sort. Petó.

Grigri, fa uns parell o tres de posts paralava de tu. Ja sé que has estat una mica desconnectada (jo també). Gràcies pel paquetet (espero poder arrosegar-lo). EL nen ja està com una flor. Ara el que enscara s'ha de recuperar sóc jo. Per cert, t'havia de dir que ja tenim plaça, una setmana, al càmping aquell de la Cerdanya per aquest proper estiu. Si hi pugeu, avisa'm.

tres ha dit...

Un besote.
Mucho ánimo y un abrazo.

Grigri ha dit...

Albert,

si vols alguna recomanació d'excursió digues-m'ho. Et puc indicar el meu racó preferit de la Cerdanya i no s'ha de caminar gaire estona!!

ja em diràs..

Grigri ha dit...

Per cert, ara he llegit el post on em mencionaves. És veritat que tenim molta sort de tenir unes personetes tant especials al nostre costat.
Ens ajuden a centrar-nos? potser sí.
Jo crec que ens ocupen tants megues que ens queda molt poca memòria lliure per Tota la Resta. I això en certa manera es podria considerar com una ajuda a centrar-se.. jejeje.
Tot i que entremig tinguis moments de caos/histèria absoluta! per dir-ho d'alguna manera..

ja seguirem parlant d'aquest tema..
fins aviat!

DIY ha dit...

M'encanta Albert que aquest post estigui ple de comentaris de dones...aixó diu molt en el teu favor.

Et comentaré que m'han recomanat l'únic llibre que he comprat aquest Sant Jordi "Helena o el mar del verano" de Julián Ayesta. Em sembla que és una meravella de llibre per la persona que me l'ha recomanat.

El meu pare té 61 anys i fa 13 anys que va guanyar al cancer....i aixó són bastants temporades oi?? així que ànims...petó fort.

Albert ha dit...

Tres, m'alegro de saber que has passat per aquí. Petonàs.
Grigri. Doncs ja em pots anar dient on és aquest raconet de la Cerdanya...
DIY, dona, a mi també m'agradria que hi passés algun home, de tant en tant, encara que sigui per variar (de totes maneres, confesso que les dones m'agradeu molt més, en molts sentits...).