6.4.06

Més fredes i més calentes

Començo per la pitjor. Fa quinze dies que ma mare no es torna a trobar bé i l'hem hagut de dur dos cops ja a l'hospital d'urgències. Els metges que l'han atès allà no han estat gaire optimistes. L'oncòloga que la porta no ha estat tan pessimista. Han avançat les proves de control. COnfiem que, pels volts de Sant Jordi, en sabrem alguna cosa més.

Acabo per la millor. A casa estem fent lloc per a un altre individu. Si tot va bé aquesta vegada, i ja passem per la setmana dotze (diuen que quan arribes a la tretze ja has passat la part més grossa del perill) la nova personeta que ens farà companyia arribaria cap a mitjans d'octubre.

Entre mig hi ha una mica de tot. Cursos que s'acaben (avui, la profa, tornava a dur cua i estava molt guapa), mals ambients a la feina (però aquest cop no en sóc jo el protagonista), una persona a qui m'aprecio, que em va recuperant la confiança (o això em penso), una cooperativa de consum ecològic que es posa en marxa (tindré prou empenta?), llibres que vaig afegint a la llista dels pendents (Coetzee, Mendoza,...), les assignatures de Sociologia que cal anar preparant (i ara un treball sobre sociologia del cosum...), etc, etc, etc (els nebodets, la Pasqua,....)

Com es pot viure, més o menys en equilibri, amb tot això? Per sort, Gri-Gri, jo també tinc un nen que m'alegra la vida i que, potser, m'ajuda a centrar-me .

9 comentaris:

Hanna B ha dit...

l'equilibri, difícil en aquesta època de muntanyes russes, crec que estem tots com el temps...
en quant a les notícies, molts ànims amb la mare, i moltes felicitacions per aquest nou (individu?) petitó!
cuideu-vos i confieu en positiu, és l'unic que es pot fer oi?

Xurri ha dit...

Fred i calent, calent i fred. La vida mateixa es freda i calenta, com les estacions de l'any. El cas es que poc a poc avança, fent-nos tremolar i fent-nos gaudir dels raigs de sol, i portant nous individus i individues que ens omplen de novetats. Novetats petites i dolces, d'ulls oberts i tan vives que fa goig només mirar-les. El balanç del fred i la calor, el tebi equilibri final.

nimue ha dit...

molts ànims i molta sort per la teua mare. Espere que les notícies al respecte siguen més calentes que fredes.
i moltes felicitats per la nova personeta! si un nen et dóna alegries imagina't amb dos! :)

mar ha dit...

em sap greu lo de la teva mare (ja ho saps)

però, uiii, això si que són notícies precioses, lo del petitó (o petitona) i de les quals me n'alegro de tot cor
un petó dolç per a tu i un de suau per a la mare

DIY ha dit...

Vaja...ja ho dius bé alló de fredes i calentes...i un altre vegada no sé qué dir amb relació amb la mare...

Bé per l'altra notícia (i no és que tornis a trobar a la profe guapa!!). Benvingut al club :)

Una abraçada forta

Arare_ ha dit...

Hola! No et conec (encara) però és igual... felicitats per la nova personeta, tant de bo que es recuperi la mare i...bé, passava per aquí i he pujat a fer una visita!
Fins aviat,
petonets des del meu mar

Albert ha dit...

Noies, gràcies pels ànims per la meva mare. Ahir al matí vam acompanyar-la a fer proves. Pels volts de Sant Jordi sabrem més com està la cosa. Ella no es troba gaire bé, però a estones es troba millor, especialment, crec, quan pot jugar amb el nostre xic. De l'altra notícia (i no és la cua de la profe), gràcies també per les felicitacions. La cosa va bé i la "remare" en potència es va trobant bé. Un cop superat el primer trimestre, aviat començaran les proves més lletges, però també ens aportaran informacions interessants (serà nen o nena, s'admeten apostes) I també propostes de noms. Hanna, Xurri, Nimue, mar, DIY i Arare, són noms molt macos, però vols dir que....? I definitivament, sí. Suposo que la vida, a temporades, pot semblar un joc d'equilibris (ara no recordo si hi ha xarxa sota....). Arare. Benvinguda per aquí, tot i que ja ens coneixem una mica de casa en pere. Remena tant com vulguis. Vaig pasar pe casa teva ja fa una temporadeta. No vaig deixar cap comentari perquè aquell dia no estava "inspirat" (m'acostuma a passar) i em vaig quedar bocabadat de tant blog en funcionament. Vaig pensar que la cosa em superava. Fins aviat. I records al mar (al teu també), a Blanes i, si mai la veus per allà, a la guanyadora del darrer premi de poesia de la teva ciutat/vila/poble...

aiguamarina ha dit...

Bones, realment només volia dirte que entenc lo dels equilibris...

Que passem époques... que millor ens tanquessin en una capsa i d'altres que es tancaríen els demés.

Una fortíssima abraçada,
aiguamarina

Albert ha dit...

Aiguamarina. Benvinguda per aquí, tot i que si no m'equivoco ja ens coneixem de fa una bona temporada. Gràcies per la fortíssima abraçada. Un petonet per a tu. I ara no em desapareguis.... Vinc a vuere't.