20.4.06

Les hores

Ara fa uns dies que no escric al blog. Potser no tinc les idees massa clares. De coses, com sempre, me'n van passant moltes i també, comme d'habitude, en sentits diversos, fins a un cert punt contradictoris.

En aquests darrers dies, mhe fet dos llibres. "Les hores" de M. Cunningham i "Hostes" d'I. Martínez. El primer és una novel·la (us sona la versió cinematogràfica?), el segon un llibre de poesia. Tots dos llibres, com d'altres coses que em passen ara mateix a la vida, representen coincidències diverses.

En primer lloc, els he comprat a la meva llibreria preferida (tot i que fa temps que no hi trobo la meva llibretera preferida) en dues visites per separat (evidentment, si no, no serien dues visites) que comprtien el fet de ser una "escapada" (el primer cop, dels meus deures familiars, el segon, de la feina). No ho diguessiu a ningú.

En segon lloc, tots dos llibres els vaig comprar sense saber-ne gaire res abans. De tant en tant, ho faig això. En deixo guiar per una mena de "pressentiment" (limitat, ara ho explico). El primer, duu el títol d'una obra famosa de Virginia Woolf. Llegint la contraportada s'entén encara una mica millor per on va el llibre. De l'autor del segon llibre no en s´´e res, però és el guanyador del premi Carles Riba de poesia, i com que considero que els guanyadors d'aquest premi, fins ara, han estat de fiar...

El tercer punt de coincidència (i és el que més em preocupa) és el tema. "Les hores" és un llibre precís i preciós (preciocista?). Està molt ben escrit, amb un llenguatge, diguem-ne culte, sense ser farregós. L'escriptor és capaç de fer-nos arribar subtileses i estats d'ànim d'una manera suau i ferma alhora. El desenvolupament de la novel·la, a més a més, és interessantíssim (diguem que tot lliga al final). Un dels "temes" destacats és el del títol, el temps, més concretament el aps del temps, o millor encara, com vivim, experimentem el pas del temps (i com ho fem, de vegades, amb il·lusió, confiança, depressió, amargor, renúncies, por,..). El segon llibre, "Hostes", crec que juga amb el títol (s'hauria d'haver titolat "Hores", claríssimament). No hi ha poema on, d'una banda o altra, no hi surti el temps, les hores. I, evidentment, en un sentit semblant a l'anterior. Hi ha d'altres "temes": la casa, la ciutat (Dènia),... Estilísticament recull formacions poètiques diverses: decasíl·labs (tan nostrats), dodecasíl·labs (ben cisurats), algun haikú, alguna tanká (no entraré en la mètrica concreta perquè es podria discutir, però en un sentit ampli, 4+6+4, 6+6, comptant a la catalana,no hi ha res a dir).

Sempre que comneto llibres, us n'afegeixo unes frases, uns versos. Del primer llibre havia decidit posar-vos la frase següent: "La veritat és que és millor enfrontar-se al tauró que hi ha a l'aigua que viure d'amagat,..." (va per tu, HannaB). Però quan ahir a la nit m'acabava el llibre (fantàstic insomni, cap allà les tres de la matinada), vaig llegir un paràgraf sencer a la penúltima pàgina que no em veig amb cor de reproduir sencer, però que em va deixar una mica tocat, d'una banda, i que es va convertir en l'aportació més potent del llibre, de llarg. Parla de com d'ordinàries són les notres vides, i de com existeixen moments, hores molt concretes, en que tot sembla esclatar i oferir-nos allò que volem, hores per les que vivim; per a continuació continuar amb hores i més hores, fosques i difícils.

Del segon llibre, us n'he triat uns quants versos de diferents poemes: I ja les hores cremen com un crit / Tot he perdut. I m'és l'espera llarga / S'apaga la ciutat a poc a poc /No sóc res més que els noms en què he cregut / Són poques les paraules, són molt poques / Voler tornar, i no saber per què. / Sagnen les pedres com en un poema. Per cert, potser m'equivoco completament, però m'ha semblat veure algunes "referències" a Gabriel Ferrater, Garu Garriga o Antonio Gamoneda, entre d'altres. Potser sóc jo que tinc el cap una mica massa accelerat, o potser no, no ho sé. Espero que els autors o els editors no es molestin per la reproducció, si mai s'enteren que ho faig (de fet, els fem publicitat, no?)..

El primer, "Les hores" el considero una lectura molt, però que molt, recomenable (per a qui no l'hagi fet ja). No diré imprescindible, però qüasi. Ara bé, s'ha d'estar disposat a deixar-se tocar. El segon és poesia. A mi m'ha agradat, però no m'atreveixo a dir res més, no m'hi entenc prou.

Deixo per demà tres qüestions més. Potser us explicaré alguna cosa d'una jornada sobre participació a la que he assistit avui (el millor, una cita de Gramsci que no coneixia). Al Club de Lectura Virtual hem començat "La ciudad de los prodigios" d'Eduardo Mendoza. No us en puc dir gaire res més que sembla una lectura fàcil i que enganxa i que encara queda un mes pel proper xat, o sigui que sou a temps d'apuntar-vos-hi. I tres, notícies sobre la meva mare. Demà sabrem com està la cosa i què s'hi pot fer.

Ho deixo aquí. Bona nit..


PS M'he prodigat en l'ús dels parentesis emulant Cunningham (em va sobtar i no em va agradar gaire, com a mínim a l'inici del llibre on penso que utilitza més aquest recurs explicatiu). En qualsevol cas, i per més parentesis que posi, la meva prosa no millora....

5 comentaris:

Hanna B ha dit...

albert, ja sé el que buscaré el diumenge, em sembla que estic amb l'estat adient. i gràcies pel guinyo literari, aiii escollir camins no sempre és fàcil, i sobretot mai és segur... i els taurons fan por!
espero que les noticies de la mare portin bones esperances, un petó.

mar ha dit...

feliç diada de sant Jordi

i un petó ben especial

DIY ha dit...

M'ha agradat la descripció del primer llibre....de vegades, també em passa aixó, de que un llibre em cridi l'atenció per alguna cosa...no puc dir que sempre encerti peró quan ho faig m'agrada. Feliç diada!!

pere ha dit...

Bon sant jordi, albert (no t'arruïnis). Que les novetats sobre la teva mare siguin positives.

Xurri ha dit...

Bon sant jordi. Roses per a tu també.