Sí. Avui he anat a l'estrena de la darrera obra de Galcerán-Belbel (de vegades, quan les coses te les venen de dues en dues, com si fossin un pack, no acabes de saber on começa l'un i acaba l'altre). Per començar hauré d'admetre que estic teatralment molt desentrenat. Potser fa un parell de temporades (o potser millor tres), us hauria pogut fer, si no una crítica, com a mínim un petit reportatge interessant de la representació. No ho puc fer. Encara que el text segueixi l'estil de textos precedents i l'estil del director crec que també (en aquest cas ja no n'estic tant segur), no us diré pas que he vist una obra rodona. Bé. L'intringulis, correcte (sobretot si teniu un nen dels que va al parc i té dos o tres anys...). Però el rerefons, com a mínim el que jo he percebut, tot i que podria estar bé i ser interessant, m'ha resultat pobre, curt, buit. Si el món és fantasia o realitat i on anirà a parar aquesta societat, ja ho van plantejar Shakespeare i no sé quin clàsic espanyol ja fa molts anys i d'una forma, crec, més brillant. Això sí, no parlàven d'internet i les noves tecnologies. Admeto també que avui no he tingut un dia massa inspirat i que si no fos perquè havia quedat per anar-hi amb una amiga, m'hagués quedat tranquil·líssimament a casa. Per cert, l'actoram i el muntatge, a mi, ni fu ni fa. Abans d'acabar, d'acord, diré que si es tractava d'un trhiller teatral i de riure de tant en tant, doncs això, vale (però potser del teatre se n'espera una mica una altra cosa, com amínim de segons quin).També puc afegir que si la reflexió és sobre la por, doncs també, vale, però.... En fi, demà serà un altre dia.
Dinar 1 de juliol. Anuncio que m'he autoatorgat un cert paper organitzatiu (hi estic acostumat). Hores d'ara comptem amb cinc o sis persones que han confirmat la seva particpació (si no passa res) i tres que necessiten que les acabem de convèncer (l'agenda i d'altres coses). En el propers dies em proposo enviar-vos un mail per anar avançant en alguns detalls. Ja rebreu notícies meves (o de l'organització). I la convocatòria resta oberta.
I deixo pel final, el que em sembla més important de tot plegat. Passeu per casa d'Egotista. Felicitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ostres, jo també fa molt que no vaig a teatre però el què he vist del Belbel (bé, sempre confonc els dos autors així que potser ara li endosso una obra que no és seva!), sempre em deixa amb mal rollo al cos..
I mira, no sé, per anar a patir doncs prefereixo quedar-me a casa! Que de mals de cap i ensurts ja en tenim prou i de sobres..
Estic en un punt on tot el què no sigui un Rubianes (per entendre'ns), ja em fa mandra. Mira, m'agrada riure...
Per cert, espero que els assistents al dinar blogaire després expliquin què tal ho has fet això de la organització! jejeje..
Espero que la convocatòria via email del dinar adjunti una targeta nominal sense la qual no s'hi pugui accedir... que desprésw de tanta preparació.
Cinc o sis persones? A veure, concreta.
I la grigri ens diu que no vindrà? Si és la que corre més.
Doncs jo també fa mooolt de temps que no hi vaig..peró aixó de que et facin riure m'agrada perque em costa molt de fer.ho a aquests llocs....
A veure la teva experiència com a organitzador oficial de la bloggeria !!
la qüestió és anar al teatre. Si després va i resulta que l'obra ens agrada molt millor!
el dia 1 de juliol continua quedant-me una mica lluny...
no tinc gens d'ànima teatrera, però si algun dia recomanes l'obra podria intentar-ho. no acabo ni de saber quina mena d'obra m'agradaria veure, però crec que de riure més aviat no. de plorar menys, i musicals tampoc... em queda alguna possibilitat?
tema organitzatiu, quedo a l'espera de saber quina responsabilitat em toca. espero tenir un bon càrreg que no sóc gaire bona per ser manada, tingui-ho en compte, organitzador!
Publica un comentari a l'entrada