Els petits canvis...

... són poderosos. O això espero. El darrer dia de feina abans de les vacances d'estiu, el "jefe" em va suggerir un canvi d'atribucions a la feina. La idea seria deixar anar algunes coses per centrar-me més en un projecte "gran" concret. No sé si hi havia massa bona fe darrere o només són imaginacions meves. Els primers dies d'estiu vaig estar donant voltes a l'assumpte. Després ho vaig deixar córrer. Ahir divendres, primer dia de treball, es va precipitar una reunió i vam abordar el tema que jo ja havia pogut consensuar, a primera hora del matí, amb la substituta de la meva companya habitual de despatx des de fa una parell d'anys i que ara és de baixa de maternitat (i amb unes ganes de tornar ràpid importants, perquè ella encara no té la plaça assegurada). Total, que em sembla que he aprofitat el reajustamet per donar compliment a una mena de malson que vaig tenir a començaments d'agost i que ja vaig comentar en el seu moment. No sé si me'n sortiré, què acabaré esbombant i què no, ni ben bé què representarà, tan si prenc una opció com l'altra (fer públic que no m'entenc, a nivell laboral, amb X, perquè considero que... o no fer-ho). Com diu una "amiga" en un seu post de fa uns dies: intentar-ho, i si no surt, continuar endavant (ei, és una versió lliure).