Us presento, d'esquerra a dreta, els gegants i les gegantes de Sant Pol de Mar (Mercè de la Murtra i Ben Hassad), protagonistes de mil històries a casa nostra, i de l'Ametlla de Merola (Mateu i Maria), els anfitrions de la trobada.Avui, a la recerca d'activitats interessants per al petit de la casa, ens hem desplaçat fins a la colònia situada més al sud del Berguedà i hi hem passat la tarda.
Us deixo també, una foto més general d'un moment de la trobada.
5 comentaris:
jo també vaig a algunes trobades geganteres (amb la colla del meu poble)
a veure si algun dia hi coincidim
un petó suau
aiiii no saps la por que em feien de petita!!!! i no diguem els capgrossos, malsons a tope!
ara encara em fan angúnia, serà que em manca algun cromosoma nostrat?
Després de molts anys vaig tornar a veure gegants "en acció" l'estiu passat, en concret a Mataró, a les festes de les Santes. Va ser divertit perquè pels meus fills va ser el primer cop en la seva vida que els van viure. Encara recordo les seves cares...
Sigui cromosoma nostrat o neurona nostrada, em sembla que jo tampoc en vaig sobrat, però tenir un nen i uns gegants exposats els 365 dies de l'any a un punt cèntric de la ciutat on vius, "reorienta" els interessos... El meu petit, ara mateix, els vol i els té por a la vegada. Espero que sigui l'edat i no un tret del caràcter heredat de son pare.
Buf, el meu petitó es torna boig per veure els gegants!! Ens hem passat el cap de setmana entrant a l'ajuntament de la nostra vila (on estaven exposats) i no cal dir que hem participat de totes les passejades/cercaviles que han fet pels carrers de la ciutat (en total 3 en 4 dies).
Ahir a la tarda era la última, i no sé com m'ho vaig fer però del no res va sortir una noia de la ràdio de la ciutat i em va enxufar el micròfon per preguntar-me sobre els gegants.. Com si tenir un nen que li agraden amb bogeria em convertís automàticament en una tècnica en el tema.. Com dirien en castellà: "gajes del oficio"!!
Publica un comentari a l'entrada