Tinc al cap uns quants "temes" que podrien considerar-se motiu de post, però estic massa espès, cansat i indolent per executar-los. Els resumeixo.
1) comentaris a pere i vanitat. Fa un parell o tres de nits no vaig dormir massa (la calor, el petit,...). pere va penjar la traducció d'un poema de Jon Benito l'última estrofa del qual diu: "Tot i així, dormo al costat de la finestra, /per si véns de nit, amb el vent del sud, / a portar-me un missatge en bicicleta.". Jo vaig comentar: "La bicicleta no, però això de dormir vora la finestra per si arribés algú detrminat, sí que em sona.". Una hora i escaig més tard, tornava a penjar un comentari. " I despertar-se cada dia, durant uns mesos, i tenir sempre el mateix primer pensament: "Avui tampoc no has vingut". Els lilàs continuaran pansits una bona temporadeta". pere, més tard, contestava el meu comentari d'una manera una mica més optimista: "I qui et diu, albert, que no hi haurà un dia en què els lilàs floriran definitivament. Difícil, ja ho sé, però cal estar al costat de la finestra per percebre'n l'olor.". No vaig afegir res més per no avorrir ningú i no okupar el blog de pere. Al meu cap hi havia (hi ha, encara) dues línies d'idees per continuar. Una: sobre si té sentit esperar, o no; si m'hi arriscaria, o no; què estic fent, etc. La segona: la vanitat. El meu segon comentari té un punt de vanitós (els lilàs). Però és que tot el que se m'acudia per contestar encara més. I quan donava voltes a d'altres possibles comentaris, també. Acabava amb un "só qui só...", també vanitós. Una de dos. O bé jo no passo una bona temporada o bé Qoelet tenia raó (un altre comentari vanitós, naturalment).
2) La tornada a l'escola del xic d'avui. Per les novetats, perquè quan l'he anat a buscar ha volgut baixar ell sol l'escala (i abans no ho feia mai), per les amiguetes que té, pequè l'estimo,.. També podria haver fet un repàs de l'estiu i haver explicat com m'he cansat. Però res d'això no cal perquè he llegit un post de gri-gri genial. Llegiu-lo.
3) Perquè el cap em dona voltes (intento que no ho faci, però...) sobre l'assumpte de la feina que no és feina. Segueixo amb allò de mirard e no canviar massa d'opinió/actitud, però no sé fins a on. Per cert, la frase del mes al meu ordinador: " De derrota en derrota, hasta la victoria final". No és meu.
4) També podria parlar (i, segurament hoi faci algun dia d'aquests) de la nova convocatòria del TOT PO-e-SI-@ i animar-vops aparticpar-hi. de moment us en deixo un link i aviso per a possibles interessats i interessades, que el festivald e Poesia de Sant Cugat s'avança un mes, amb la qual cosa tindrà lloc el proper 21 d'octbre a les 22 hores. Hi participaran, Maria Cabrera, Narcís Comadira, Àngels Gregori, Carles Hac Mor, Núria Martínez Vernis, Dolors Miquel, Perejaume, Susanna Rafart, Carles Rebassa, Albert Roig i la poetessa d'honor d'aquest any Montserrat Abelló. Preu de l'entrada: 6 EUR, però si envieue un poema al TOT PO-e_Si-@ i us el seleccionen, dues entrades de franc. El link: http://teatre-auditori.santcugat.org
5) Què més? Podria riure de la selecció espanyola de futbol, parlar de la inciciativa "Jo també vull un estat propi", de la peli que he tornat a veure aquest vepre ("Elal es única"). Jo que sé. Qualsevol cosa.
6) N'hi ha una d'última i important. Avui hem fet l'ecografia de tercer trimestre de la petita. Tot està bé. Les mides correctes. El pes, la placenta, el líquid amniòtic, la posició, etc., també. Com sempre, l'última és la important.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Guapo!!
i jo que m'analegro, de lo bó, de lo no tant bo, ets viu, i la marea va i be.
Felicitarte per la baldufi, no ho sabía, o potser no he llegit prou bé els pots.
Ja saps que em pots okupar sempre que vulguis.
... han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses
...
Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
En els detalls, ja ho saps, no puc -no sé- entrar. I ara continuaria amb en Salvat, que sempre ve de gust.
Llegida la grigri. Real i propera.
I que més, a part de felicitar-te pel tercer trimestre en ordre i desitjar-te la (les) victòria (victòries) final (finals)...
Quin embolic, la primera part del post! Crec que no t'entenc. Pero concurreixo en que la vanitat mmmm....
De la resta: genial el post de la grigri, deliciosos els petits, pren-t'ho amb clama a la feina, anotat el totpoesia, enhorabona per la peque. Com es dirà al final?
naturalment, l'últim punt és l'important. I també l'experiència del petit al col·le.
Necessite quedar-me amb el poema de Jon Benito. Descriu una escena exacta de la meua vida, així, sense metàfores, amb el vent del sud i la bicicleta. Em quede aquests versos, amb permís. Potser els faré servir per alguna cosa.
Una abraçada.
1) Vanitós? Per mi no ho ets. Potser hauries de canviar d'estrategia, com fent coses, viure plenament mentres aquesta "bici" arriba...ja saps alló de quan menys t'ho esperes...tot el que ha de tornar tornarà...
2) Recordo deixar la guarderia/cole amb llàgrimes als ulls quan els peques van començar per primera vegada. Sobretot perque sentia el crits del peque desde el carrer!!!
3) Jo canviaria aquesta frase de l'ordinador...quines derrotes?
4 i 5) els deixarem en blanc...
6) Moltíssimes felicitats, petó fort
ei, començo pel final, me'n alegro molt d'aquestes bones notícies i aprofito per a fer vot públic pel nom de cèlia (que maco!)
saltant al principi, jo tampoc entenc gaire això de la vanitat i els lilàs pansits, però tot i ser tant obtusa per entendre poesia, tota la resta m'ha encantat!
que mono el petitó i el seu primer dia de cole tant motivat :)
feina, feina.... desconnecta una mica, va que ve un pont...
petons
Jo em quedo amb els lilàs. Al meu jardí n'hi havia un i quan floria escampava l'olor per tot arreu...
Felicitats per les bones notícies de l'ecografia i felicitats al petit que ha recomençat a l'escola. Ah! I un petó ben fort.
aiguamarina, veig que m'entens. I jo m'alegro que passis per aquí!!!
pere, és que ja n'he tingut massa d'okupes jo. I tens raó, Salvat sempre ve de gust, encara que en el meu cas, no estic massa segur de fins on hi influieix la vanitat.
Xurri, crec que l'embolic que perceps, és el mirall del que passa dins del meu cap. Si tot va bé, la peuqe serà una Cèlia.
nimué, ja saps qui va penjar els versos a la xarxa... per mi endavant, i quan els facis servir, si és públic, fes-ho saber. Encara no tinc el segon llibre aquell de la JZ que et vaig dir. Esoero tenir-lo la propera setmana...
DIY, això de les derrotes, per exemple, recordo haver jugat en un equip de rugby que va pedre tots els partits de la temporada, menys l'últim. A partir d'aquí... ;-)
HannaB, vot comptabilitzat. Això de la vanitat, ja t'ho explicaré més ben explicat. Per mi és important.
Ai, Arare, ja ho diu pere-Salvat, els lilàs són importants perquè has vingut...
Ostres albert, quin honor que m'hagis linkat al teu post!!
Moltes gràcies. Em sento afalagada..
Aquest diumenge vaig veure el Joan i la Marieta, els gegants de la teva Vila, i són molt bonics. A part d'enormes! 70 i 62 quilos respectivament.. no és poca cosa!
I respecte a la petita que ve de camí, felicitats una vegada més. Espero que la mare es trobi bé i que el vostre petitó estigui tan il·lusionats amb l'arribada com ho estan els pares..
Com es fa aixó del link?? help please!!
grigri, em sembla que el petitó no està massa emocionat amb l'arribada de la seua germaneta, però s´hi haurà d'anar fent a la idea, perquè ja s'acosta el moment! Benvinguts, un cop més, a la nostra ciutat. El proper cap de setmana heu de venir.
DIY, amb blogger és fàcil. Quan crees el post, has de seleccionar un text (p.e. "gri-gri") i hi ha una icona que t'obre una finestreta on pots escriure o copiar l'adreça de la web on vols linkar-te. Però amb el teu mo'time, no sé pas.
Publica un comentari a l'entrada