Ara fa uns dies que vaig acabar el llibre de John Berendt, "La ciudad de los ángeles caídos", i vaig fer-ne el comentari pertinent. Mentrestant, a la meva llibreria preferida (ja veurem quan dura aquesta preferència), enlloc de trobar-me i portar-me el llibre que havia demanat a mitjans d'agost, anaven venent llibres de text.
Per fi, dimecres o dijous de la setmana passada vaig tornar a passar-hi a remenar llibres i em van avisar que ja tenien el poemari de Júlia Zabala, "Cendre Volades", que els havia demanat. En sortir de la llibreria em vaig entaular a la terrassa de bar de davant, em vaig demanar una cervesa i em vaig fer la primera part del llibre. A la nit, a casa, vaig atacar la segona part.
Cendres volades és un relat d'experiència, crec. Ens parla de moltes coses (l'autora ja decidirà si m'equivoco o no). Una de les constants és l'exili, però també em remet a l'amor, la maternitat o la responsabilitat, la solidaritat, el desert, la companyonia... A nivell tècnic, Júlia utilitza diverses formes lliures que van des dels versos llargots fins a la prosa poètica.
A l'hora de situar "l'acció" he tingut les meves dificultats. Els noms em suggereixen ràpidament el món àrab, però després m'ha costat especificar més. Potser el Sàhara? Palestina? Argèlia? Suposo que l'espai físic deu ser molt concret i deu tenir molta importància per a l'autora, però els sentiments que trobem al poemari, crec que són molt més universals.
Sempre m'agrada triar un vers. Aquest cop m'ha estat realment difícil. Crec que s'entenen molt millor i són molt més suggerents en el context global de l'obra. Però m'he acabat decidint per: "No moriré a l'ombra de casa teua". Enteneu-hi el que vulgueu, evidentment.
Com a resum, us diré que trobo que és una sort per a l'autora viure tan intensament i ser capaçde traduir-ho en textos. Per a nosaltres, la sort és que l'autora deicideixi compartir-los amb nosaltres. M'ha agradat molt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
gràcies per la recomanació, jo amb tots els respectes i per variar, he gaudit prou amb la teva interpretació, i no tindria el valor de capbussar-me en el text original (manca d'habilitats ja saps)
interessant reflexió...
(palestina... és palestina... diria...)
Hanna, no pretenc forçar-te a res, però un dia n'haurem de parlar d'això...
nimue, a mi no em smebla que m'hagi quedat gaire interessant (tinc excuses...). Si a tu et sembla Palestina, potser ho serà...
A mi també em, sembla una interessant reflexió. I no tinc ni idea si deu ser Palestina. però ineressant, ja ho crec! (la teva reflexió)
Trobo que és una sort per a nosaltres que tu també visquis tan intensament i siguis capaç de traduir-ho en aquests textos que llegim aquí. És més, encara tenim més sort perquè no són poètics (ja saps que a mi també em manquen habilitats per aquesta banda :-))
Publica un comentari a l'entrada