6.11.06

Moments estelars de la meva humanitat

Aquest cap de setmana he tingut només breus estones per dedicar-me a mi mateix. No em queixo. És una tria, suposo. Un dels moments més intensos va ser pujar a buscar el petit, que ja no ho és tant, a casa la seva tieta i cosins banyolins. Per què? Perquè vaig poder escoltar la meva música, la qual cosa no succeeix gaire sovint. Vaig marxar conscient del temps que tenia per endavant: una hora i quart, aproximadament. Vaig començar fent una selecció dels millors temes de Black Market Music, de Placebo. Vaig pujar aguts, greus i volum, fins que vaig arribar al Commercial for Levi, on em costa contenir les llàgrimes. Immeditament, vaig fer canvi de registre. I vaig passar a les rumbes d'Albert Pla. Un cop escoltades (i cantades) Joaquín el necio, la Dama de la guadaña i el Bar de la esquina, ja em sentia molt més millor, amb mi mateix i amb el món. Per rematar-ho, encara vaig tenir temps de repassar una mica de Ben Harper. De tornada cap a casa amb el trasto, Patum, Patum i Patum, que hi havia cua (ja me les sé totes, i això que jo, de berguedà i patumaire, ni mica). En els moments de descans musical, el petit em demanava contes. Després d'explicar-ne un parell o tres, vaig fer servir una versió molt jovenívola del conte dels xiquets i xiquetes que duien patins esborradors de fronteres. En les tres hores de tot plegat, vaig pensar uns quants cops en alguns i algunes de vosaltres. Per cert, el títol del post és un remake d'un llibre de Zweig.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

És genial Albert aixó de la tria de música...fa de bàlsam. De fet, jo porto tota la tardor tancada amb ella...els Placebo...saps que jo els vaig conèixer amb aquest Cd i la seva cançó Passive Agressive..de fet ara l'escolto. Que tinguis més moments com aquest o més estelars... petonàs :-)

Montse ha dit...

Fins i tot m'hauria agradat que haguessis pensat un moment en l'Arare, fixa't quins fums gasto!, hehehe...

I jo, que encara m'agrada escoltar de tant en tant les cançons que ballava a la disco? (I will survive)

Petonets mariners!

Albert ha dit...

DIY, de vegades em penso que, musicalment estem molt lluny (no conec massa coses de les que escoltes), però altres cops coincidim més...

Albert ha dit...

I ho vaig fer Arare. Quan passava per aquella sortida de l'autopista que ja et pots imaginar, vaig pensar en el blauet i en tu...

aiguamarina ha dit...

Em recorda a la tarda de diumenge que escoltant Motzar a la ràdio, passàvem per Vallvidrera i al cotxe no parlava ningú, ells llegíen contes i ell em va veure flotar i no va interrompre'm,
va ser d'aquests moments ainxxx Þ

Una abraçada!

Anònim ha dit...

No estic d'acord amb tu Albert. Jo tampoc conec moltes de les coses que escoltes o llegeixes peró ens arriba més o meny igual o ens ajuda en determinats moments...amb aixó n'hi ha prou...Així, quan coincidim m'encanta.. :-)

Albert ha dit...

aiguamarina, no sé si saps el que tens si ell respecta les teves "levitacions"! Ara tú, vigila, no te'ns envolis massa amunt!

DIY, només lluny musicalment...

Anònim ha dit...

Veus com sí que necessito tres cafés amb llet per acabar de despertar.me?? Petó ;-)

nimue ha dit...

segur que saps aprofitar bé aquests petits moments que tens per tu. La música és una de les millors opcions, sense dubte...
Espere que li agradaria el conte al nino!

Albert ha dit...

DIY, ;-)

nimue, ahir li vaig preguntar si li havia agradat el conte dels xiquets i xiquetes amb patins esborradors de fronteres i em va dir que sí.