Avui, quatre en un

Pràcticament no hi ha temps per a res. Torno doncs al post resum dels darrers dies (i si a més a més, sembla que us agrada així...).

1. Rellotge de pèndul.

Al llibre d'Imma Monsó que estic llegint hi trobo una divisa: "tan aviat com es pugui", cerc recordar. La comparo amb una de les meves divises preferides: "semper ídem, semper fidelis". Ambdues les trobo encertades. Si més no en relació a les divises, sóc rellotge de pèndul.

2. Depén de com t'ho miris.

Llarg cap de setmana a casa els pares de la meva compi. El nebodet que acaba de fer sis anys agafa una petita cadira de vímet, l'aixeca sobre el seu cap per passar a l'altre costat d'una taula. En l'operació trenca un cantí (record de Menorca, crec) de l'àvia. I s'exclama: "Sort, perquè podria haver trencat tots els altres".

3. L'edat de pedra.

Un jove surt de casa seva amb un Toledo. No sap ben bé com ni perquè, s'estavella amb el pal de la llum més proper. Totes les cases de la zona tornen a l'edat de pedra. Sense llum no hi ha televisió, ni calefacció, ni cuina,... L'endemà al matí, els amics de Fecsa Endesa (per cert, quin mal servei d'atenció telefònica!) arreglen l'avaria. I no se'ns ha menjat cap diplodocus!!!

4. Jara.

En relació a la mort de Pinochet (també és mala sort pel protagonista del conte), el post d'Arare i Víctor Jara. Suposo que, hores d'ara, sobren els comentaris . D'en Jara sempre m'ha colpit l'inici d'una seva cançó: "Yo pregunto a los presentes, si no se han puesto a pensar...". Es pot parlar, com Jara, de les terres, dels i de les pobres, etc., però també es pot pensar més en general. Humanitat, posa't les piles d'una vegada!!!