Tinc un amic/conegut (recordeu aquella frase de Calders que diu "no eren amics en el gran sentit de la paraula, però passàven de l'esfera de simples coneguts"?) que és artista plàstic. Es dedica a la pintura hiperealista. Però també fa altres coses per ordiandor. En els darrers temps s'ha dedicat a jugar amb les senyals de trànsit. Li vaig comentar una mica una meva idea sobre la senyal de limitació de velocitat dels 40, ja sabeu perquè. Jo encara era més radical. No era qüestió només de no apalancar-se, sinò per altres raons personals, d'accelerar. Ell ho ha reconvertit una mica i ja m'està bé. La confluència d'idea i realització ha quedat una mica així. És l'última de la sèrie dels 40. Tothom satisfet?
Un altre tema. No us puc dir el perquè, però divendres (dijous hi ha futbol) miraré i analitzaré tots els personatges del Polònia atentament, encara que surtin poca estona.
8 comentaris:
La fotografía està logradíssima, no m'he l'esperava :)
petons!
Aquest amic teu és un bon crack! que xula la foto, quin detall...
I pel què m'ha dit un ocellet, em sembla que del Polònia de divendres el què has de fer no és mirar-lo atentament, sinó parar bé les orelles!! juasjuasjuasjuas...
Petons per a tu, també, aigua
Grigri, no sé si podré dormir aquesta nit esperant el Polònia de demà....
Espero que hagis dormit aquesta nit, o encara t'adormiràs veient el programa!! jejejejeje..
L'ocellet també m'ha dit que han optat per la versió més "estripada" no m'ho tinguis en compte..
La paraula clau és "Ferran Adrià".
Apasiau!
Polònia vist. Oido cocina.
Albert, jo tinc curiositat per saber els resultats de la teva anàlisi a Polònia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El Polània d'ahir, en general, no em va semblar dels millors; però hi havia una nadala que sí que era especial... Un petit pas cap a la fama.
?????????
?
Publica un comentari a l'entrada