30.12.06
Somnis i feina
El grandolàs de la casa fa uns dies que té tosseta. Ahir a quarts de dues de la matinada em vaig estirar al llit amb ell. Mig adormit repassava jo un parell de somnis-rotllo força explícits que he tingut amb una companya de la feina que ha estat fora mig any. En el meu descàrrec diré que el primer somni, ara fa uns set mesos, va ser molt dolç i suau. El segon, ara fa una setmaneta, va ser una mica més urgent i esverat. Encara no m'havia jo centrat quan el meu petit se'm va llançar a sobre. No ho va dir en veu alta, però era evident que deia: "papa, deixa de pensar ximpleries, que tens feina!".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Somniar és fascinant, i tot sovint els somnis transporten, com si fossin records, més que somnis. De vegades fins i tot costa distingir en el record els records de vivències dels records d'intencions o dels records de somnis. O els oblits d'intencions dels oblits de vivències o dels oblits de somnis.
Aquest nano teu és un savi.
Somnia, i viu. Que tinguis molt bon any Albert.
SAps què passa, Xurri, que jo recordo molt poques vegades els meus somnis i per això, quan ho faig, els examino força. I tens tota la raó (comme d'habitude); costa de vegades separar somni de realitat, de desig, d'intencions... Miraré de fer ambdues coses: viure i somniar. També et desitjo un molt bon 2007 i una mica de tranquilitat ;_)
Uix, acabo de veure que tinc el nas tort. Què hi farem?
Jo sempre analitzo els somnis/la realitat que m'ha cridat l'atenció. No tant pel tema futur sino per mirar de trobar el que m'angoixa o em sedueix. Estic amb tu amb les dues opcions que dius; la de viure i la de somniar..peró no totes dues a l'hora...ja veus sino qui et crida l'atenció oi?
No pateixis DIY. Ho separé bé. Viure em toca cada dia, somniar només de tant en tant. I per aclarir qualsevol confusió que s'hagi pogut produir, la noia amb la que he somniat aquests dos cops en set mesos, és només una coneguda de la feina que m'aprecio, però res més. És un personatge nou en aquest blog, quedi clar.
Publica un comentari a l'entrada