"De la qual cosa es dedueix que potser va morir a l'edat ideal, ja que no hi ha edat ideal per morir-se: totes són bones, totes són dolentes." Extret de la pàgina 123, frase número cinc (sense comptar subordinades...) de "Un home de paraula", d'Imma Monsó.
Encara que aquest sigui l'argument central del llibre, jo hi he trobat moltes d'altres cosetes (o cosasses) interessants. Lamento no haver estat més alegre.
PS1. Demano perdó si he ofès ningú amb la "g" de l'encàrreg. Ja ho he arreglat.
PS2. Els qui no ho hagueu fet, passeu per ca l'Egotista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Eeeeps, el perdó el demano jo, que et vaig enredar, que al post anterior et vaig dir que et deixava un "encàrreg".
Disculpes.
Més disculpes.
Moltes disculpes.
(em cau la cara de vergonya)
Confio que les teves disculpes siguin una mica d'anada i de tornada, com el meu mea culpa. En qualsevol cas, en el teu descàrreC, confessaré que aquesta és d'aquelles paraules de les quals no n'aconsegueixo recordar/incorporar la forma correcta i que, de tant en tant, he de tornar consultar el diccionari de l'IEC. És més, m'agafes amb ganes de confessar-me, diré que diverses persones lingüísticament molt competents, tant a casa com a la feina, consideren que els amago alguna cosa del meu passat perquè estan convençudes que vaig ser educat en una família de parla castellana. És l'única explicació que troben a com de malament es veu que parlo català. I no amago res. La meva mare era nascuda a Sants i el meu pare estava molt preocupat per la llengua i el país, tant, que ens ultracorregia contínuament. Xurri, la cara ben alta!
Bé, no cal ni dir-ho: jo sóc xarni com el presi!!!
De tota manera, l'escolarització en català i la disponibilitat de diccionaris no em deixen gaire excusa.
Dicho lo cual, vuelvo a mi área de confort, que aquí venimos a pasar el rato, no a pasar un mal rato! :o)
Publica un comentari a l'entrada