23.3.07

Coses (escoles, gènere, picnic-jazz, posts pendents,..).

Aquest és un altre d'aquells posts que no tenen cap ni peus, vull dir estructura prèvia.

Una. Aquests dies estem entrant en el món de la decissió que han de prendre pares i mares en relació als centres d'ensenyament infantil i de primària on hauran d'estduair els nostres vailets. D'entrada diré que sóc defensor de l'escola publica laica i catalana (i no m'extenc en la resta d'etiquetes perquè no cal). I per tant, predicarem amb l'exemple. Però no totes les escoles són iguals. Per exemple, fins avui n'hem vist dues. Una dotada amb més recursos informàtics i amb diversos projectes "especials" (el que més m'ha fet gràcia és un que es diu "Filosofia 3-12", a veure qui endevina de què va). L'altra més nova, amb més bona infraestructura física i d'espais. La diferència important però, crec, és l'alumnat. D'una barri bastant determinat la primera, amb un elevat nombre d'estudiants d'orígen forani (tant de la resta de l'Estat espanyol, com d'altres països). Per això disposen de més recursos, aula d'acollida, projecte entorn, etc. La segona és en un barri que encara està en construcció però que ja acull petits i petites de barris propers. A la primera em pregunto si el meu xiquet sentirà parlar català a part del que xerrin les mestre (26 dones i 4 homes). A la segona em pregunto on està la diversitat. Que complicat pot arribar a ser pare avui en dia (els meus pares no van haver de triar massa, tinc entès). I tot plegat, només es tracta de manifestar unes preferències perquè, a l'hora de la veritat, ja veurem què en sortirà.

Dos. En relació a aquestes reunions de presentació de les escoles dues notícies de gènere, que ja sabeu que em preocupen: una de bona i una de no tant bona. A la primera visita vaig comptar entre un 30 i un 35% de pares mascles. A la jornada de portes obertes d'avui hi havia moltíssima gent i entre el 40 i el 45% eren pares. Got mig ple: sembla que els pares es comencen a preocupar i estar actius en relació a les questions que afecten la seva progènie. Got mig buit: ara fa pocs dies llegia que els pares mascles, parlo en general, només s'impñliquen en una sèrie de tasques o decissions que es consideren important, per exemple, escollir la futua escola de la teva descendència.

Tres. Previsió de cap de setmana. Dissabte al matí: comprar, no demano més. Dissabte a la tarda: Pinter al TNC (és un regal de Nadal de la meva germana que es farà càrrec dels petits) i pràctiques amb el cotxe nou (me'n sé d'una que és la usuària principal del C3 que ha de refrescar la seva tècnica de conducció automovilística). Diumenge: si el temps ho permet, picnic-jazz a Vallaparadís, amb tota la troupe i, probablement, amb els cosinets de Banyoles. Ja sabeu on trobar-me. Amb dos de petits però, ja se sap, en qualsevol moment es torcen els plans.

Quatre. Posts pendents a desenvolupar en els propers dies: comentari de la lectura de Mirall Trencat, perquè les dones guanyen menys que els homes i cada cop hi ha més diferència, etc.

8 comentaris:

Pepita Forever ha dit...

Per la meva experiència et diré que les escoles més tronades solen ser les més familiars. Aquestes Aules d'Acollida també es comencen a implantar a la privada concertada, aixó vol dir que aquesta diversitat acabarà arribant a totes dues (segur que amb diferent percepció per part de les famílies vers una escola o l'altra) Per a projectes "especials" em quedo amb el P.A.I "Projecte d'Activació de l'Inteligencia" sona bé eh?. Sí que és cert que l'escola i el professorat juguen un paper important...peró sempre he pensat que són les famílies d'aquest alumnat les que tenen un rol més important a l'hora de definir el caràcter propi de l'escola...ufff..sento el rotllo, m'has tocat la fibra aquí...

Em sembla que si el temps i les gastritis de nens ho permeten, tenim el mateix plan pel diumenge ;-)

Hanna B ha dit...

deu n'hi do albert!
tema escola, els meus pares no li van donar cap més volta de la necessària, ens van dur a la que tenien més a prop de les successives llars (primer cole de monges, despres escola activa, tomaya..)
el meu pare no s'implicava gens durant la nostra infància, només per a renyar, cosa de la que recordo que ell mateix es queixava. celebro que les coses canviin però penso que la nostra societat està assumint tantíssims canvis, especialment en el tema gènere-família-societat.. enfí que entenc que calgui temps..
sobre la diversitat, i les escoles, què dir.. no m'hi vaig trobar en el meu temps, i ara sembla un fet arreu. suposo que la poderosa diversitat acabarà guanyant per golejada en poc temps..
petons i espero el teu anàlisi de mirall trencat (en candeletes)

Albert ha dit...

Àfrica, doncs si el temps i les gastritis ho permeten, ja ens hi trobarem.

Hanna, no sé on ja vaig avisar que eno us feu massa il·lusions dels meus "anàlisis" sobre Mirall Trencat (i, en general, sobre gaire res en particular). Però ho faré la propera setmana.

Hanna B ha dit...

... no et sentis pressionat (plis), només tinc curiositat per saber la teva opinió i com que ho vas anunciant fa temps... quan vulguis i encantada de llegir el que sigui que t'hagi empes a voler fer-ne comentaris!

Montse ha dit...

Albert: la millor escola és aquella en la què els mestres estimen de veritat les criatures. Fica-t'ho al cap!

(no et pensis que n'hi ha gaires)

Però n'hi ha!

Ànim!

Albert ha dit...

Arare, però això com ho pots saber abans d'apuntar-lo?

Montse ha dit...

Es nota.

Però el que no queda garantit (avui en dia no, lamentablement) és que després hi hagi plaça

:(

Montserrat ha dit...

Una bona escola? la meva!!! Ara seriosament, jo crec que t'has de fixar en el factor humà, el tracte que tenen els mestres, els valors... l'aspecte físic de l'escola és el de menys.
lamevaescola.blogspot.com