20.2.08

Excursió a Vic i conversa amb la panxa

El meu antic-nou jefe em va convidar dilluns a fer avui una visita a una exposició a Vic. El propòsit de la visita (hem estat quatre persones) ha estat veure l'obra d'una excompanya de feina (però que molt ex, com de fa entre quinze i divuit anys) i mirar d'acordar amb ella diverses qüestions relacionades amb una futura exposició a la nostra ciutat.

L'excompanya laboral en qüestió, Eulàlia Llopart, (violette, segurament el meu error ve d'aquí; perdó, més again, en públic) té l'exposició al Temple Romà de Vic. L'obra que presenta l'Eulàlia era una mica una incògnita perquè nosaltres la vam conèixer més aviat com a escultora i ja sabíem que, hores d'ara, no es dedica únicament a aquesta disciplina.

He de dir que l'exposició, "El fil d'Ariadna", ens ha agradat molt. Es tracta d'uns gravats i alguna petita instal·lació (no ho puc explicar millor perquè no sóc del ram) molts inspirats en el món del llibre, del diàleg i del viatge que representa que és la vida. L'exposició està, ja ho he dit, al Temple Romà de Vic (molt cèntric) fins a finals de febrer. L'accés és lliure, em sembla que d'11 a 13 i de 18 a 20 h. Diumenges l'horari és una mica més restringit, però no el recordo.

L'excursió ha estat profitosa per diversos motius. Veure l'exposició, evidentment, n'és un. Xerrar una estona amb l'Eulàlia, a qui fa temps que no veia, un altre. Passejar una mica per Vic, que també fa molt temps que no ho feia, un tercer. Més, el dinar, senzill, però entretingut. I, last but not least, mirar d'anar refent algunes de les relacions interpersonals del meu món laboral, que ja en va sent hora.

Us la recomano molt, o sigui que si un dia d'aquests passeu per allà la vora, entreu a veure-la i, si no teniu res important o urgent a a fer, aneu-hi. Tot plegat, una visita encantadora.


La conversa amb la panxa a la que fa referència el títol del post no té res a veure amb l'escapadeta a Vic d'aquest migdia. La reprodueixo bastant literalment (excuseu incorreccions): "Vale, panxa, ja he begut una miqueta d'aigua i ja t'escoltaré quan diguis que vols alguna cosa. I ara, tranquilitza't!". L'hereu de casa intenta controlar, enraonadament, la situació.

6 comentaris:

nimue ha dit...

Vic m'agafa una mica lluny però li desitge a l'Eulàlia molt d'èxit en la seua exposició.
El teu xiquet té un grau d'asertivitat important!

Albert ha dit...

nimue, indepentdentment de l'exposició, aquestes teues amistats t'han de dur a passejar per Vic, si no ho han fet ja.

Del xiquet, no em sembla malament que practiqui (l'assertivitat és d'aquelles coses que jo només puc transmetre en la teoria...).

Arare ha dit...

quina sort, el teu xiquet! (jo també en sóc teòrica, de l'asertivitat)

Es tindrà en compte això de Vic.

Petonets amb gust d'ametlles.

Albert ha dit...

Ei, quin gust tenen aquests petonets? És perquè estàs picant entre hores?

Arare ha dit...

Ui, nonono, és perquè he vingut del Matarranya amb els ulls plens dels ametllers florits!

Violette ha dit...

Albert, ja estaves més que perdonat, again... Per dos dies no vam coincidir a Vic!! Llàstima que no sabia que l'Eulàlia feia una exposició. T'asseguro que hi hauria anat!

Una abraçada.