10.2.08

Provincià

Aquesta tarda, la meva germana m'explicava d'una seva amiga que viu, hores d'ara, a Alemanya des de fa uns tres anyets i que ha decidit, amb el seu marit, de traslladar-se per motius laborals, amb el marit i criatures, a Suècia per tres anys. Abans havien estat no sé on de sudamerica i a no sé quin altre país d'Europa. Es veu que el seu marit és, alemany, i enginyer de camins o alguna cosa així.

Ara fa una estona feia el repàs dels llocs, una mica "llunyans" on jo he estat. He confeccionat una llista dels llocs on m'ha portat un avió.

Barcelona (de tornada, naturalment), Bergen, Berlín, Bilbao, Brussel·les, Coppenhague, Estocolm, Lisboa, Londres, Madrid, Mèxic DF, Oaxaca, Oviedo, Praga, Roma, Rotterdam i Sant Sebastià.

Tenint en compte la meva edat i que en aquests llocs no m'hi he estat mai gaire més d'uns dies, la conclusió és òbvia: no sóc home de món, jo.

8 comentaris:

Montse ha dit...

no cal, no cal ser un home de món per ser una excel·lent persona.

altra cosa és que t'encanti ser-ho (un home de món) llavors no anem bé, hehehe...

per cert, et dec una explicació (ja ho sé) a veure si tinc nassos d'explicar-t'jho per email o sinó un dia d'aquests.

Feliç setmana "que ve".

Alegria De La Huerta ha dit...

A voltes no cal estar tan lluny. Al voltant ara tenim accés a moltes cultures, hem de saber aprofitar-ho.

nimue ha dit...

ui... doncs jo diria que sí, eh! encara que siguen pocs dies en cada lloc, proporcionalment...
Entre els viatges i els llibres que et lliges, sí que eres home de món!

arsvirtualis ha dit...

Potser un home d'aeroports? Si és així, encara es pot ampliar el llistat.

Albert ha dit...

Arare, si m'estàs insinuant que jo pugui arribar a ser una excel·lent persona, aconseguiràs posar-me vermell... Això de ser home de món, potser m'agradaria en segons quin sentit) D'això de l'explicació, no et sentissis ni una mica pressionada. Quan et vagi bé, com et vagi bé i, sobretot, només si et va bé. Petonàs.

Alegria, tens raó, però el meu "provincianisme", en tots els sentits, està molt ben arrelat....

nimue, per exemple, per allà on t'agrada a tu anar, jo em sentiria absolutament fora de lloc. El meu provincianisme però, no és només cultural....

ars, m'has pillat. Ja sé que és horrible, però els no-llocs, per a mi que tenen el seu encant.

rhanya2 ha dit...

Doncs, jo trobo que Déu n'hi do... O potser és que jo fa poc que he començat a ser dona de món i ho magnifico tot...

miquel ha dit...

Home, jo creia que ser home de món volia dir tenir molts calés i anar a grans hotels i tot allò que es vulgui afegir. Que una cosa és viatjar pel món i una altra treure'n algun profit.
No em facis cas, Albert, enveja d'un que a penes surt de casa.

Albert ha dit...

violette, però és que tu ho aprofites molt (penso en NY) ;-)

pere, suposo que tens raó, però per a mi, "ser home de món", tenia alguna altra connotació. I, efectivament, crec que he viatjat poc i tampooc ho he "aproftat" gaire.